ONCE – Ciudades, leyes y letras

1.-Recentment, ens havia interessat la nova regulació de la ONCE per la Disposició Addicional Tercera de la Llei 5/2011, de 29 de març, d’Economia Social. Aquesta regulació s’ha de completar amb l’Ordre SPI/1015/2011, de 15 d’abril, que publica els Estatuts de l’organització.

Com ja varem avançar, estem davant un cas peculiar d’Administració Corporativa, integrat per uns afiliats –els membres de la corporació- que són les persones “con ceguera o deficiencia visual grave que lo soliciten y sean admitidas en la Organización por concurrir las condicines personales y demás requisitos establecidos en estos Estatutos.”(Exposició de motius). L’art. 3.2. a) dels Estatuts es refereix a la ONCE com a “organización de base asociativa privada”.

—

2.-Cal tenir en compte que els estatuts també configuren, a l’art. 114, la “comunitat de persones jurídiques de la ONCE”, a la qual s’integren també la Fundació ONCE, els grups empresarials CEOSA i FUNDOSA i altres “entidades de naturaleza societaria, asociativa y fundacional, con fuerte vinculación a aquélla” (art. 114).

—

3.-El funcionament de l’ONCE és democràtic, ja que el seu Consell General –màxim òrgan de govern- és elegit pels afiliats. Especial interès té, en aquest sentit, la regulació de la relació d’afiliació (arts. 8 i ss.).

L’Estat exerceix, però, diverses tuteles. Aquestes poden tenir un caràcter general, com les que practica el Consell de Protectorat integrat dins l’Administració de l’Estat. Aquest Consell controla, entre altres aspectes, les modalitats i productes de joc de l’ONCE i la rendició de comptes.

A més, existeixen vigilàncies específiques, com la desenvolupada pel Consell de Ministres en relació a les autoritzacions d’explotació del joc (límits, barems aplicables, etc.).

1.-Ha estat promulgada recentment la important Llei 5/2011, de 29 de març, d’Economia Social. La norma abraça un poti-poti de fórmules jurídiques diverses (cadascuna amb el seu estatut) més o menys unides pel trencadís somni de fer rutllar seriosament l’economia al marge de l’ànim de lucre i del repartiment de beneficis als socis capitalistes. En concret, l’art. 5.1 precisa el següent (no és un numerus clausus, segons avisa l’art. 5.2):

“Forman parte de la economía social las cooperativas, las mutualidades, las fundaciones y las asociaciones que lleven a cabo actividad económica, las sociedades laborales, las empresas de inserción, los centros especiales de empleo, las cofradías de pesacadores, las sociedades agrarias de transformación y las entidades singulares creadas por normas específicas que se rijan por los principios establecidos en el artículo anterior.”

—

2.- Especial interès té la configuració de la ONCE (“Organización Nacional de Ciegos Españoles”) a la Disposició Addicional Tercera. És un tema força discutit en Dret públic. Aquesta norma la defineix com a “organització singular d’economia social” i es manté la vigència de les normes reglamentàries i Estatuts que la regulen.

—

3.- El segon paràgraf de la disposició addicional tercera precisa que:

–La ONCE és “una Corporación de Derecho Público de carácter social”.

–Els seus fins socials són “la consecución de la autonomía personal y plena integración de las personas ciegas y con deficiencia visual grave“.

–Té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar i d’autoorganització.

–A la seva activitat social, econòmica i empresarial es regeix pels principis de solidaritat, absència d’ànim de lucre i interès general.

-Que “ejerce en todo el territorio español funciones delegadas de las Administraciones Públicas, bajo el Protectorado del Estado”.

-Per al finançament dels seus fins socials “goza de un conjunto de autorizaciones públicas en materia de juego”.

Etiqueta: ONCE

Més sobre el règim jurídic de la ONCE