Etiqueta: organismes reguladors

“Revolving door” i Organismes Reguladors (i II)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Vam iniciar divendres l’estudi de les condicions imposades per la LES al President i als Consellers dels Organismes Reguladors (regles que, en algun cas, també s’aplicaven als directius i als funcionaris públics). Es tractava, bàsicament, de normes relatives a la comunicació de la seva trajectòria i de les relacions jurídiques preexistents.

Examinarem avui les prohibicions que intenten mantenir a ratlla el revolving door.

—

2.- En primer lloc, el President i els Consellers estan sotmesos al règim d’incompatibilitats per a alts càrrecs establert per:

-La Llei 57/2006, de 10 d’abril, de Regulació dels Conflictes d’Interessos dels Membres del Govern i dels alts càrrecs de l’Administració General de l’Estat  (i de les disposicions que la desenvolupen).

– L’Acord del Consell de Ministres de 18 de febrer del 2005, que aprova el Codi de Bon Govern i dels Alts Càrrecs de l’Administració General de l’Estat (que passa a tenir, ara, un rang de llei).

—

3.- En segon lloc, s’estableix un “període de refredament” de dos anys posteriors al cessament. Aquest termini té les següents característiques:

.

A) Es prohibeix l’activitat professional privada “relacionada con el sector regulado, tanto en empresas del sector como para empresas del sector”.

Aquesta prohibició es modula en el cas dels membres de la Comissió Nacional de la Competència, que “no podrán ejercer actividad alguna relacionada con la actividad de la Comisión”.

.

B) Si el cessament s’ha produït per renúncia, expiració del termini del seu mandat o incapacitat permanent per a l’exercici de les seves funcions, s’estableix una compensació econòmica. Aquesta compensació té aquests trets:

–Cobrament mensual.

-Termini igual al temps durant el qual es va exercir el càrrec, però amb un límit màxim de dos anys.

-Quantia mensual: la 1/12 part del 80% del total de retribucions assignades al càrrec en el pressupost en vigor (és a dir, es tracta de mantenir el 80% de la retribució).

.

Recordem, finalment, que l’incompliment de la normativa d’incompatibilitats, de conflictes d’interessos i del deure de reserva pot implicar la separació del càrrec acordada pel Govern previ expedient instruït pel Ministre (art. 16 f) LES).

“Revolving door” i Organismes Reguladors (I)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

.

“En la obra de Marx y Engels la reflexión acerca de la política parece oscilar siempre entre dos términos: por un lado, a guisa de prolegómenos, una crítica previa de la inautenticidad (lo que permitiría esperar una “autenticidad posible”); […]”.

Jean TOUCHARD: Historia de las ideas políticas, 1969, p. 475.

.

1.- El revolving door és una pràctica habitual segons la qual directius, assessors i fins i tot propietaris d’empreses i de grups d’interessos econòmics ocupen en una primera fase càrrecs al sector privat i després –o abans- a les institucions públiques encarregades de la vigilància i ordenació d’aquests sectors. Al final, les anades i vingudes de les mateixes persones des de les cadires dels regulats a les dels reguladors (i/o viceversa) creen una samfaina compacta que no haurien somniat ni els marxistes més ortodoxos quan avisaven de la confusió entre Estat i Capital.

—

2.- La noció apuntada –revolving door o “porta giratòria”- té el seu ecosistema natural en l’hàbitat dels organismes reguladors. Per aquest motiu, la Llei d’Economia Sostenible (LES) estipula algunes cauteles molt fines. Assenyalarem les principals.

Prèviament, cal dir que el control parlamentari sobre els Organismes Reguladors (al qual ens referíem divendres passat) pot ser un primer contrafort d’aquest edifici de contenció.

—

3.- Dit això, anotarem les següents normes:

.

–La regla de comunicació (i posterior publicitat parcial) de les relacions laborals o professionals preexistents, configurada per l’art. 19.1 de la LES:

.

“El Presidente, los Consejeros, directivos y empleados que hayan prestado sus servicios profesionales en entidades del respectivo mercado regulado o sus representantes, y tengan frente a las citadas entidades derecho, cualquiera que sea su denominación, a reserva o recuperación de las relaciones profesionales, a indemnizaciones o a cualesquiera ventajas de contenido patrimonial, deberán notificar esta circunstancia al órgano rector del Organismo en que presten servicios, el cual deberá hacerlos públicos, en el caso de los miembros del Consejo.”

.

–La publicitat del curriculum vitae dels membres del Consell Regulador “preservando, en todo caso, aquellos aspectos que afecten a la confidencialidad a la que tienen derecho las empresas” (art. 20.1.a).

.

–La publicitat de “las reuniones del Organismo Regulador con empresas del sector, con la Comisión Nacional de la Competencia y con otros organismos reguladores”  (el problema serà com controlar el lobbying informal): art. 20.1 g) LES.

.

A més de les estipulacions citades –que van en la línia de la comunicació i la publicitat– examinarem dilluns les prescripcions que tenen un caràcter prohibitiu.

La reserva específica de funcions per al personal directiu dels Organismes Reguladors.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-En alguna ocasió ens hem referit a la configuració efectuada per la Llei d’Economia Sostenible (LES) del personal directiu dels Organismes Reguladors. En aquest sentit, és important ressaltar la reserva de funcions que imposa l’art. 15.2 LES:

“Sin perjuicio de su función, en su caso, como ponentes de los asuntos, en aplicación de lo previsto en el artículo 12.4 c), los Consejeros no podrán asumir individualmente funciones ejecutivas o de dirección de áreas concretas del Organismo, que corresponderán al personal directivo a que se refiere el artículo 17 de la presente Ley.”

—

2.-Hem de precisar que la LES distingeix clarament entre:

–Directius: seleccionats mitjançat convocatòria pública i als quals se’ls aplica la breu regulació dibuixada per l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) per a aquesta categoria.

–Personal no directiu: empleats públics sota el règim ordinari de l’EBEP (art. 55).

—

3.- L’art. 17 de la LES disposa que els Organismes Reguladors s’estructuren en ÀREES DE RESPONSABILITAT, “al frente de las cuales se designará el personal directivo” (art. 17.1).

L’art. 17.2 de la LES és una de les primeres definicions essencials al Dret espanyol de la funció directiva, separada de la funció política:

“2. Corresponde al personal directivo la dirección, organización, impulso y cumplimiento de las funciones encomendadas al área a cuyo frente se encuentre, de acuerdo con las instrucciones emanadas del Consejo y del Presidente del Organismo.”

Control parlamentari sobre els organismes reguladors.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

*

1.-La principal preocupació de la Llei d’Economia Sostenible (en endavant, LES) a l’àmbit del Dret Públic és, probablement, l’articulació dels “Organismes Reguladors” (categoria dins la que s’inclouen ex lege la Comissió Nacional de l’Energia, la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, la Comissió Nacional del Sector Postal i, encara que amb algun matís, la Comissió Nacional de la Competència).

Com és conegut, es tracta d’un altre intent d’importar una mercaderia nord-americana –les Agències independents- que, com passa amb les iguanes africanes, perd color quan arriba a Europa. És la nostàlgia de la ratificació parlamentària del nomenament presidencial dels alts càrrecs, gravada a la pell del constitucionalisme dels Estats Units.

—

2.-De fet, la degradació és lògica, ja que aquest espècimen s’adapta malament al nostre clima legal. Així, a diferència dels costums de Washington, el nostre Parlament té un paper més reduït.

En concret, el President i els consellers són nomenats pel Govern, mitjançant Reial Decret, a proposta del titular del Ministeri competent. No obstant, el MINISTRE I EL PRESIDENT I CONSELLERS PROPOSATS han de comparèixer davant la COMISSIÓ CORRESPONENT DEL CONGRÉS DELS DIPUTATS.

L’objecte d’aquesta compareixença és “la capacitat dels candidats”, però en el cas del President s’examinarà també el projecte d’actuació sobre l’organisme i sobre el sector regulat.

—

3.- A més, es preveu una compareixença anual davant la Comissió corresponent del Congrés dels Diputats.

Igualment, el President ha de comparèixer davant la Comissió corresponent del Congrés o del Senat, a petició de les mateixes.

Per últim, es preveu una compareixença especial cada tres anys (art. 21.4 LES).

Lògicament, el Congrés no intervé en el cessament (en el qual les causes estan taxades i en cap cas s’admet la lliure revocació del nomenament).

—

*Foto reproduïda sota autorització del seu autor, Paco Piniella, un fotògraf excel·lent que publica un magnífic bloc sobre viatges.

Guerra de posicions en el camp minat de la funció directiva

~ Joan Amenós ~ 2 comentarios

1.-Una versió peculiar –més tova- de les administracions independents  (o amb “estatut d’autonomia” en el vocabulari de la Llei de la Jurisdicció contencioso-administrativa) són els organismes reguladors, que han estat articulats de forma general per la recent Llei d’Economia Sostenible (en endavant, LES). L’art. 8.1 inclou entre ells la Comissió Nacional de l’Energia, la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions i la Comissió Nacional del Sector Postal. També ho és, amb algunes peculiaritats, la Comissió Nacional de la Competència (art. 8.2).

—

2.- Un dels punts més esperats en aquest camp és la configuració de la funció directiva. Com és conegut, el legislador espanyol es mostra cautelós en la seva reglamentació. El pastís és atractiu (sempre sona bé dir-li al cònjuge que has assumit “funcions directives” i que cobres una mica més*) i les forces en joc són molt potents (les autoritats polítiques en actiu, els partits, els alts cossos funcionarials, les escoles de formació i de negocis i fins i tot les associacions de funcionaris i dels mateixos directius).

L’art. 17 de la LES ha regulat el “personal directiu” dels organismes reguladors, però no ha aclarit les incògnites que plantejava l’art.13 de l’EBEP. De fet, és més breu que aquest precepte. La LES es limita a:

-Recordar la necessitat de convocatòria pública per a la selecció (l’art. 13.2 de l’EBEP era una mica més loquaç, ja que parlava de “publicitat” i “concurrència”).

-Afegir al “mèrit” i “capacitat” la “igualtat” com a principi de selecció. No obstant, no s’esmenta la «idoneïtat», que sí estava a l’art. 13.2 EBEP.

-Precisar que la proposta la farà el president, però el nomenament recaurà en el Consell de l’Òrgan Regulador.

-Canviar el mot “designació” (13.2 EBEP) per “selecció”. El matís pot ser important, però caldrà veure com es concreta el procediment “selectiu” (atenció, perquè “designació” implicava una major discrecionalitat,  però “selecció” ens recorda la cultura del mecanisme d’accés a la funció pública i, a més, ja hem dit que ha desaparegut la noció més flexible d’”idoneïtat”).

Per al personal no directiu, la remissió es fa a l’art. 55, relatiu al concepte global d’empleat públic (funcionari o laboral).

—

3.-Més interès pot tenir a nivell estratègic  el registre de directius del sector públic estatal, que ara queda precisat per la disposició final 54ena de la LES ( i que permet tenir un llistat ordenat de les persones que exerceixen la funció directiva a fundacions, consorcis i societats estatals).

–

*No és una broma. El professor i mestre Dr. Parada recordava ja fa anys al seu manual la posició del president i ànima de SONY –Akio Morita-, que afirmava que les persones treballen per a poder dir-li un dia a la seva dona que “han ascendit”. Bé, només cal canviar el gènere, però els factors d’emulació, autosatisfacció, reconeixement familiar o fins i tot vanitat són bàsics en mecanismes jeràrquics d’ascens competitiu.

—

.-Ley 2/2011, de 4 de marzo, de Economía Sostenible.

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-4117