1.-Catalunya va ser al llarg de tot el segle XIX (i fins i tot a començaments del XX) una genuïna terra carlina. És una realitat sovint oblidada, potser per motius polítics (sembla una herència incòmoda) o per pura ignorància –que serà reforçada pels plans d’estudi vigents i futurs. Ja es van perdent també iròniques expressions populars, com la que encara vaig arribar a sentir fa anys : “I els carlins que els mati Déu” (els pagesos la pronunciaven abans de començar un bon àpat).

         Per a comprendre aquest fenomen, podem resseguir, evidentment, els estudis històrics. Però per a tenir una visió vivíssima i sincera, us recomano el llibre de Josep Pla Un senyor de Barcelona. Ja ens hi vam referir en alguna ocasió, precisament al voltant de la comparació entre la visió tradicionalista i la visió contemporània de la llibertat ( o de les llibertats).

*

         2.-Em venen al cap moltes idees, perquè la descripció d’en Pla i  els episodis que hi apareixen tenen una riquesa feréstega inacabable. Resumeixo, però, algunes notes útils.

         En primer lloc, al llibre apareixen diversos personatges del moviment, tant dels nivells de  comandament com dels soldats a peu i col·laboradors. Destaca amb llum pròpia el general Savalls, nascut a la Pera el 1817. Combatiu, intel·ligent, coneixedor del país i de les seves contrades, convertit en  epopeia i, alhora, lligat a la realitat de la terra: “amb els seus pagesos vestits de vellut, Savalls recorregué el país cobrant contribucions, hostilitzant la tropa i fent el plaga”.

         Però no és només Savalls. Són molts més els carlins lligats amb una lluita que tenia la victòria assegurada quan es tractava de camps tortuosos,  muntanyes  amagades i ciutats afins. Sovint canviaven de bàndol, però l’Empordà i la Garrotxa, per exemple, eren zones relativament fàcils per al carlisme. Dins l’Estat Major de Savalls  cal subratllar el brigadier Huguet i també Manel de Calella, anomenat el Soques. Del primer es diu que era més llest en el combat i en la selecció de la tropa que el mateix Savalls. “Somos los de Gerona, el batallón segundo,/que dio la fama al mundo/el brigadier Huguet.”

*

       3.-Pel que fa al Soques, la veritat és que de vegades dubto que la seva biografia sigui real (no per les dades, que les crec, sinó pel seu dinamisme i popularitat, que em fan pensar en un autèntic mite). La deixarem en el misteri -amic lector, podeu indagar fàcilment-, però és una sorpresa que va des de l’exercici del seu càrrec com a Alcalde de Calella (amb algunes actuacions rellevants, per cert), fins a tenir els sants pebrots d’organitzar encara una darrera intentona carlista el 1906, amagant-se i escapolint-se, com deia La Vanguardia, pels bellíssims (amb els ulls d’avui) boscos del Montnegre:

         “Creen los que conocen á «Socas», que caso de verse hostigado por la guardia civil se internará en las montañas de Orsavinyá, que conoce palmo á palmo por haberlas recorrido muchas veces, y cuyas fragosidades se prestan admirablemente para eludir la persecución.”

         En fi, no sols trobareu al llibre aquests (i altres) personatges gairebé llegendaris. En Rafel Puget comenta a Josep Pla, també, algunes reflexions sobre la ideologia carlina al llarg del temps i sobre el seu finançament, que anava des de les finances estrangeres del Pretendent fins a donacions entusiastes i desinteressades, petits segrestos i acords relativament voluntaris i cavallerosos.

Retrat de Francesc Savalls i alguns dels seus companys. Font: aquí.

***