partit polític – Ciudades, leyes y letras

1.- La Sentència del Tribunal Constitucional de 5 de maig del 2011 comença amb un resum de la jurisprudència constitucional precedent. En síntesi, considera que:

-* El designi de defraudar una prèvia dissolució judicial d’un partit polític a través de la instrumentalització de candidatures electorals d’un altre ha de basar-se en certes similituds substancials:

“a) En primer lugar, la similitud sustancial de las “estructuras, organización y funcionamiento”, b) Además, la similitud sustancial de las “personas que los componen, rigen, representan o administran las candidaturas”, c) En tercer lugar, la similitud de la “procedencia de los medios de financiación o materiales”; d) Por último, se tendrá en cuenta “cualesquiera otras circuntancias relevantes que, como su disposición a apoyar la violencia o el terrorismo, permitan considerar dicha continuidad o sucesión”

-** “La constancia de la intención de defraudar, no es, sin embargo, suficiente para tener por cierta la continuidad”, i és precís, per tant, “que de la prueba obrante en las actuaciones se desprenda también que esa intención ha llegado a materializarse”.

-*** La inferència de que s’ha produït una instrumentació fraudulenta de la candidatura “debe resultar sólida y no excesivamente abierta”. És a dir, “una suficiente solidez y cualidad de los elementos probatorios sobre los que se sustenta la decisión judicial de anular las candidaturas presentadas».

–

2.- Dit això, el Tribunal Suprem va justificar la seva decisió en dos tipus d’elements: subjectius i objectius.

Respecte als primers, el Tribunal Suprem considera que “las vinculaciones que proporcionan (los demandantes) o bien son tan remotas que resultan prácticamente irrelevantes, o son inseguras en cuanto a su autenticidad (la demandada ha opuesto numerosos ejemplos de alusiones a candidatos que, siempre según la demanda, son inciertas o abiertamente equivocadas) por lo que carecen de solidez para tenerlas por indubitadas, o bien hacen referencia a situaciones personales o actividades que sencillamente no merecen ningún juicio de desvalor desde la perspectiva que nos ocupa”.

Aquesta afirmació és important perquè altres processos d’il·legalització sí es basaven en la trajectòria personal dels candidats.

–

3.- En conseqüència, el debat jurídic es va plantejar respecte els elements objectius, que el Tribunal Suprem considerava provats i el Constitucional no prou sòlids. Aquests elements són els que van aportar principalment els informes de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i que examinarem demà.

1.-La sentència que examinem es basa en una jurisprudència prèvia, relativa a l’art. 44 bis de la LOREG (redacció introduïda per la Llei Orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes) –STC 12/2008, de 29 de gener- i Llei 4/2005 del Parlament Basc, per a la igualtat de dones i homes –STC 13/2009, de 19 de gener-.

El Tribunal Constitucional considera, en primer lloc, que la pertinença a un sexe no es constitueix en condició d’elegibilitat i no afecta al dret de sufragi passiu individual.

—

2.-El Tribunal afirma que el contingut essencial de dret de sufragi passiu consisteix en la garantia de “que accedan al cargo público aquellos candidatos que los electores hayan elegido como sus representantes, satisfaciéndose, por tanto, dicho derecho siempre que se mantenga la debida correlación entre la voluntad del cuerpo electoral y la proclamación de los candidatos”.

En aquest sentit, el principi de composició equilibrada de les candidatures electorals “se asienta sobre un criterio natural y universal, como es el sexo”. És a dir, es tracta d’un paràmetre que, a tot arreu, divideix la societat en dos grups quantitativament equilibrats. La solució seria diferent si s’empressin altres qualitats no universals que parcel·lessin la noció de ciutadà, que és la base del sistema electoral democràtic.

Dit això, l’art. 9.2 CE habilita el legislador per a imposar una igualtat efectiva en la representació política.

—

3.-El Tribunal entén que la solució adoptada no vulnera la llibertat de configuració de llistes pels partits polítics. És més, “que los partidos políticos, dada su “doble condición de instrumentos de actualización del derecho subjetivo de asociación, por un lado y de cauces necesarios para el funcionamiento del sistema democrático, por otro” (STC 48/2003, de 12 de marzo, FJ 5), coadyuven por imperativo legal –esto es, por mandato del legislador constitucionalmente habilitado para la definición acabada de su estatuto jurídico- a la realización de un objetivo previsto inequívocamente en el art. 9.2 CE no es cuestión que pueda suscitar reparos de legitimidad constitucional”.

La restricció sobre el lliure funcionament dels partits polítics es considera una limitació proporcionada i,per tant, constitucionalment legítima.

Hem de concloure amb dos matisos:

-El Tribunal no amaga que la imposició de les llistes-cremallera es justifica en la remoció de la desigualtat que pateixen les dones a l’àmbit de la representació política. Per tant, “sólo se justifica en la realidad de las circunstancias sociales del momento en que se adopta, de manera que su misma eficacia habrá de redundar en la progresiva desaparición del fundamento constitucional del que ahora disfruta. Se trata, en definitiva, de una medida sólo constitucionalmente aceptable en tanto que coyuntural, en cuanto responde a la apreciación por el legislador de una situación determinada”.

Cal tenir en compte que el percentatge de dones al Parlament d’Andalusia és –segons es recull a les al·legacions- del 31%.

–Seria aplicable la mateixa jurisprudència a altres categories universals com els grups d’edat? Caldria assegurar una representació mínima de grups infrarrepresentats com, per exemple, els joves entre 18 i 30 anys?

Man Tugging on Woman's Skirt

Descripció: An illustration of a man tugging on a woman’s skirt.
Font: Holley, Marietta Samantha in Europe (New York: Funk and Wangalls Company, 1896).Ús autoritzat.

Etiqueta: partit polític

Crònica de jurisprudència XV: Bildu (II)

Crònica de jurisprudència XIV: constitucionalitat de les “llistes-cremallera” obligatòries (home-dona-home-dona-home-dona…)(i II)