Etiqueta: Poemas y notas del viejo baúl.
Poemes i papers del vell bagul. «Segon plagi de Larkin».
[Mentre pensava en el que vaig apuntar ahir en aquest quadern, rescato un poema que vaig escriure el 26 de juliol del 2014. Potser avui no seria tan implacable, no ho sé. Un altre dia recuperaré el «Primer plagi de Larkin»].
«Segon plagi de Larkin».
En aquest cas, Larkin es cansa de la literatura i jo aprofito per a cansar-me del Dret.
I.-El poema plagiat.
A Study Of Reading Habits by Philip Larkin
When getting my nose in a book
Cured most things short of school,
It was worth ruining my eyes
To know I could still keep cool,
And deal out the old right hook
To dirty dogs twice my size.
Later, with inch-thick specs,
Evil was just my lark:
Me and my coat and fangs
Had ripping times in the dark.
The women I clubbed with sex!
I broke them up like meringues.
Don’t read much now: the dude
Who lets the girl down before
The hero arrives, the chap
Who’s yellow and keeps the store
Seem far too familiar. Get stewed:
Books are a load of crap.
II.-«Segon plagi de Larkin».
“Diverses maneres d’entendre el Dret”.
Quan era bastant més jove,
vaig passar força temps clavat
davant la retorçada lletra
petita dels manuals, construint
la tramposa seguretat
del gris estudiant que prospera.
Després, més gran, en la comèdia
de comprar i vendre embarcat,
les lleis m’ajudaren a entendre
del Poder les rares creacions
-monedes per al familiar
peculi, sal i un gra de pebre-.
Ja no miro coses jurídiques.
El seu ridícul llebre per gat
i aquest pa dur com una pedra
em fan sovint les digestions
lentes. Cal la purga total:
el Dret és un munt de merda.
J.Amenós
***
Articles relacionats:
Poemas y papeles del viejo baúl. Carlos Barral.
Poemas y papeles del viejo baúl. Carlos Barral.
[Anotado el 11 de noviembre de 2015].
…Se nos fue Yvonne Barral. Como dijo Arcadi Espada, ella «merece la admiración de todos los que consideramos a Carlos Barral como un asunto propio«. Baste este mínimo y estimado fragmento de las Memorias de Carlos Barral, un monumento literario e histórico, el libro que anula todos los panfletos de autoayuda:
… “Dije que Calafell me había descubierto el miedo adulto, los miedos de la madurez, y cuento una historia que hubiera podido ocurrir en cualquier parte. Pero no es una asociación gratuita. Es en Calafell, desde ese personaje disfrazado de viejo marinero ahora, de simple marinero y de viejo prematuro hace quince años, que tiene tiempo de juzgar al escritor escaso y premioso, al editor institucional de la izquierda literaria, al padre de familia abrumado, es en Calafell donde he ido identificando los temores que tienen que sortear las artes de ser maduro. El miedo físico, a la falta de respuesta del cuerpo, tantas veces presente en los ejercicios de la mar, el miedo a volverse tonto, a perder imaginación y memoria, tan frecuente en el paseo solitario mascando los versos de un poema inacabado que no quiere continuar, el miedo a la inseguridad, el miedo a enfermar, a verse disminuido y en definitiva el miedo a uno mismo, a no saberse soportar más. El acarreo del miedo, de toda clase de vagos temores confesables pero que no interesan a nadie, y sobre todo del miedo al desacuerdo definitivo con la propia imagen, es una constante de la conciencia de madurez. Terminada la juventud se está a merced del miedo. Y es natural que el miedo nos asalte principalmente en los paisajes del ocio, en el secreto de las pausas en las que somos nuestro propio interlocutor”.
Carlos Barral.
***