1.-La Llei es resumeix en un article (el 50): el finançament de les polítiques locals de joventut correspon als governs locals, excepte que connectin amb els criteris del Pla Nacional de Joventut de Catalunya (que aprova el Govern de la Generalitat).

Atenció: ja s’admet que, al costat de les partides pressupostàries públiques puguin existir LES APORTACIONS DELS USUARIS DELS INSTRUMENTS D’EXECUCIÓ DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT (amb els supòsits i requisits establerts per les lleis, segons precisa l’art. 46).

2.-A banda d’això, és una norma massa llarga i plena de retòrica (per cert, el concepte administratiu de jove va dels setze als vint-i-nou anys).

3.-El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) es configura com a entitat de Dret Públic amb personalitat jurídica pròpia i regit per la seva Llei específica. Però hi haurà, també, un Consell Rector del Pla Nacional, que s’encarrega de proposar el Pla al Govern i en el qual s’integren l’Administració de la Generalitat, les entitats municipalistes i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.

A més, les administracions han de fomentar la creació de CONSELLS LOCALS DE JOVENTUT. A imitació dels seus germans grans del CNJC, han estat definits com a “entitats independents de l’Administració pública que coordinen el teixit associatiu juvenil del municipi, representen a les organitzacions juvenils del municipi i dialoguen amb els poders públics” (art. 39 c)). I reben subvencions, és clar, que la independència no s’ha d’entendre tan rígidament.