Retenció de la participació de les entitats locals en els tributs estatals

1.-El clima polític imperant i diverses mesures normatives estan accentuant la pressió sobre les Comunitats Autònomes i les Entitats locals de cara a reduir el dèficit i controlar la despesa pública. En aquesta línia, és important l’article 36 de la recent Llei d’Economia Sostenible (LES), relatiu a l’incompliment pels ens locals de l’obligació de remetre la informació relativa a la liquidació de pressupostos a l’Administració de l’Estat.

2.-El supòsit de fet és la vulneració de l’obligació de remetre al Ministeri d’Economia i Hisenda tota la informació relativa a la liquidació dels seus pressupostos (art. 193.5 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals).

La conseqüència jurídica és la RETENCIÓ DE L’IMPORT DE LES ENTREGUES MENSUALS A LES ENTITATS LOCALS A COMPTE DE LA PARTICIPACIÓ EN ELS TRIBUTS ESTATALS QUE ELS CORRESPONGUI.

Es tracta d’una innovació rellevant, ja que el quantum d’aquest suma pot situar-se al voltant del 30% dels ingressos dels municipis i altres entitats locals.

3.- No obstant, la justificació raonada de la impossibilitat material d’acomplir l’obligació indicada –expressada en una sol·licitud del Ple–  pot ser acceptada per la Direcció General de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i amb les Entitats Locals i, en conseqüència, aquest òrgan està facultat per a suspendre la retenció de fons.

Mentrestant: Llei 1/2001, d’autoritzacions financeres i normes pressupostàries i tributàries durant el període de pròrroga pressupostària.


1.-A altres entrades d’aquest bloc ens hem referit a l’articulació de la pròrroga automàtica dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya, que presenta aquest any un especial interès jurídic i econòmic. De fet, alguns autors ja parlen de “l’experiment català” com a primer plantejament seriós de pressupostos de crisi planificats amb antelació. La darrera manifestació  és la Llei 1/2011, de 17 de febrer, d’autoritzacions financeres i normes pressupostàries i tributàries durant el període de pròrroga pressupostària.

2.- El primer objectiu de la Llei és l’autorització per a fer operacions d’endeutament, en qualsevol modalitat, “per a finançar inversions reals, transferències de capital i variació d’actius financers, consignades en els capítols 6,7 i 8 dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya, del Servei Català de la Salut, de l’Institut Català de la Salut, de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials i de les entitats autònomes administratives”, per un import de 2.613.000.000 d’euros (art. 1).

El segon aspecte afectat (art. 2) és el manteniment de les disposicions relatives al règim de modificacions pressupostàries i de gestió pressupostària que estaven a la Llei 25/2009, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2010. Cal entendre que això permetrà a la Generalitat modificacions pressupostàries en període de pròrroga d’acord amb aquest règim específic (i no amb el general de la normativa pressupostària).

L’article 3 manté la vigència de les quotes dels següents tributs concrets: gravamen de protecció civil (per a determinades empreses afectades), el cànon de l’aigua, la tarifa d’utilització de l’aigua i, en general, les taxes amb tipus de quantia fixa.

—-

3.-La disposició final primera inclou una generosa habilitació al Departament d’Economia i Coneixement per a “fer les modificacions pressupostàries que calgui, d’acord amb la normativa pressupostària vigent, per a desplegar i executar aquesta llei”.

.- Llei 1/2011, de 17 de febrer, d’autoritzacions financeres i normes pressupostàries i tributàries durant el període de pròrroga pressupostària.

http://www.gencat.cat/diari/5824/11046040.htm

.-Bibliografia bàsica sobre la pròrroga pressupostària: ALCANTARILLA HIDALGO, F.J.:»La prórroga automática de las leyes de presupuestos», Actualidad Administrativa, núm. 20, quinzena del 16 al 30 de novembre del 2004, Editorial La Ley.

Pròrroga pressupostària i elaboració de nous pressupostos a la Generalitat de Catalunya (i II)

1.- El Decret 109/2011, sobre criteris d’aplicació de la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per el 2010 mentre no siguin vigents els del 2011, ha establert al seu article 9 «mesures específiques en matèria de despeses de personal. En general, és més restrictiu que les previsions establertes per la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat en matèria de nou personal i reposició. En concret, els tres primers apartats de l’article 9 determinen que:

A partir de l’1 de gener de 2011 i durant el període de pròrroga pressupostària:

a) No es podran reposar els efectius de personal que hagin causat baixa per jubilació, defunció o qualsevol altra forma d’extinció definitiva de la relació laboral, llevat del personal docent del departament competent en matèria d’educació i del personal sanitari de l’Institut Català de la Salut, en què es manté l’actual taxa de reposició del 50%.

b) No es podrà nomenar nou personal interí ni contractar personal laboral per cobrir places vacants o llocs de reforç, llevat dels casos permesos per les taxes de reposició previstes en l’apartat a).

c) Queden excloses de les limitacions establertes als apartats anteriors els llocs de personal alt càrrec i eventual i els llocs de programes finançats amb recursos externs afectats.

De la mateixa manera que es preveu amb les limitacions en la disposició de crèdits, el Govern pot modificar els límits descrits.

2.- Íntimament lligada amb l’anterior Decret ha estat l’Ordre de 2 de febrer, per la qual es dicten les normes per elaborar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2011. És molt interessant la seva exposició de motius, que constitueix una declaració del Conseller d’Economia i Coneixement sobre la situació econòmica i les seves perspectives immediates i sobre el paper que han de jugar els pressupostos de la Generalitat (ja sigui en fase de pròrroga o un cop aprovats).

3.- L’Ordre descriu com ha de ser la informació sobre ingressos i despeses que els diversos òrgans i organismes trametran a la Direcció General de Pressupostos. Volem apuntar aquí els següents aspectes:

– Tot el procediment d’elaboració i tramesa de dades i peticions és íntegrament telemàtic. Això es porta a terme a través del sistema corporatiu de gestió econòmica de la Generalitat (GECAT) i d’altres bases de dades també corporativa (per exemple, SIP per a dades de personal). No obstant, és possible l’ús de la xarxa global d’Internet “sempre que es disposi dels mitjans telemàtics i de seguretat adients” (art. 4).

– A més de les classificacions habituals (orgànica, econòmica i per programes), l’article 3.2 introdueix un nou concepte denominat “projectes de despesa”, que “són entesos com a aquells conjunts de despesa que tenen sentit per si mateixos, i que corresponen a activitats concretes, interrelacionades i coordinades entre si, que es realitzen amb la finalitat de produir determinats béns i serveis capaços de satisfer necessitats”.

Enllaç al Decret: http://www.gencat.cat/diari/5795/11011223.htm

Enllaç a l’Ordre: http://www.gencat.cat/diari/5811/11032026.htm

Pròrroga pressupostària i elaboració de nous pressupostos a la Generalitat de Catalunya (I)

1.-L’art. 134.4 de la Constitució Espanyola estableix la pròrroga automàtica dels Pressupostos Generals de l’Estat de l’exercici anterior  si no han estat aprovats abans del primer dia de l’exercici econòmic corresponent. Les legislacions disposen aquesta fórmula de la pròrroga per a cadascuna de les Administracions Públiques. Així, per a Catalunya, aquest efecte es preveu a la LOFCA i a la Llei de Finances Públiques de Catalunya.

2.-Recentment, ha estat promulgat el Decret 109/2011, d’11 de gener, pel qual s’estableixen els criteris d’aplicació de la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2010 mentre no siguin vigents els del 2011. Es tracta d’un Decret de contingut “clàssic”, però dos aspectes han cridat l’atenció.

3.-En primer lloc, la limitació de disposició, que regeix per a una part considerable dels crèdits, i que se situa en el 30% dels crèdits prorrogats. Això té diverses excepcions i afecta l’Administració Local o les Universitats. Així, la disposició arriba al 60% dels crèdits prorrogats en alguns altres casos. Per exemple:

-Transferències a corporacions locals per a finançar centres educatius.

-Concerts educatius.

-Finançament ordinari de les universitats.

-Concerts sanitaris.

De tota manera, és cert que existeixen crèdits per a despeses corrents sense limitació  (en concret, capítols 3,5 i 9) i que les restriccions de disposició poden ser modificades de forma singular pel Govern (art. 10).

També han fet enrenou les mesures específiques en matèria de despeses de personal, que examinarem demà.

Enllaç al Decret: http://www.gencat.cat/diari/5795/11011223.htm

Enllaç a l’Ordre: http://www.gencat.cat/diari/5811/11032026.htm