Rehabilitació arquitectònica i manipulació del mercat immobiliari (i II)

1.-La deducció prevista només s’aplica als contribuents la base imposable dels quals és inferior a  71.007,20 € anuals i és més generosa quan la base imposable és igual o inferior a 53.007,20€.

Cal recordar que no opera sobre els habitatges afectes a activitats econòmiques, places de garatge, jardins, parcs, piscines i instal·lacions esportives i altres elements anàlegs.

2.-La deducció incorpora, a més, una mesura directa contra l’economia submergida i els “pagaments en negre”:

.

“La base de esta deducción estará constituïda por las cantidades satisfechas, mediante tarjeta de crédito o débito, transferencia bancaria, cheque nominativo o ingreso en cuentas en entidades de crédito, a las personas o entidades que realicen tales obras. En ningún caso darán derecho a practicar esta deducción  las cantidades satisfechas mediante entregas de dinero de curso legal.”

3.-No obstant, el precepte té alguns punts dèbils des del punt de vista de la justícia tributària. Així, a diferència de la deducció preexistent, el contribuent la pot aplicar “a cualquier vivienda de su propiedad”. És a dir, també les residències secundàries o els habitatges en lloguer.

D’aquesta manera, és probable que, de fet, el conjunt dels contribuents ajudi a finançar les millores d’una certa classe mitja (ja que no crec que les rendes inferiors es llencin a fer grans reparacions en aquest moment).

Rehabilitació arquitectònica i manipulació del mercat immobiliari (I)

 

 

Urban decay. Falsas Promesas Broken Promises, John Fekner, Charlotte Street Stencils, South Bronx, NY 1980. John Fekner. Photograph by John Fekner © 1980 Donated to Wikipedia project by the artist. CC

—————————————————————————————————————-

1.- La Disposició Final Primera del Reial Decret Llei 5/2011 de mesures per a la regularització i control de l’ocupació submergida i foment de la rehabilitació d’habitatges estableix una deducció a l’IRPF per obres de millora a l’habitatge. Aquesta nova regla concorda amb l’interès mostrat per la rehabilitació tant pel legislador (per exemple, a la Llei d’Economia Sostenible), com per les administracions públiques i el sector privat (per exemple, a la recent mostra CONSTRUMAT).

2.- Aparentment, és una mesura positiva que potser afavoreix una mica la reactivació del sector. Però no està de més recordar que la manipulació del mercat no sol tenir efectes beneficiosos. Les generoses deduccions a l’adquisició d’habitatge també tenen la seva part de responsabilitat en la situació actual.

3.- El concepte de rehabilitació formulat per la norma és amplíssim i va des de la protecció de la salut i el medi ambient fins a la instal·lació de televisió digital i Internet. En concret, el seu objecte pot ser:

.

La mejora de la eficiencia energética, la higiene, salud y protección del medio ambiente, la utilización de energías renovables, la seguridad y la estanqueidad, y en particular la sustitución de las instalaciones de electricidad, agua, gas u otros suministros, o favorezcan la accesibilidad al edificio o a las viviendas, en los términos previstos en el Real Decreto 2066/2008, de 12 de diciembre, por el que se regula el Plan Estatal de Vivienda y Rehabilitación 2009-2012, así como por las obras de instalación de infraestructuras de telecomunicación realizadas durante dicho periodo que permitan el acceso a Internet y a servicios de televisión digital en la vivienda del contribuyente”.

.

Examinarem demà els límits i conseqüències d’aquesta deducció.

Normes i ordres administratives per a la renovació i rehabilitació urbanes previstes a la Llei d’Economia Sostenible (II).

1.- La primera tècnica rellevant prevista per la Llei d’Economia Sostenible (art. 110) en matèria de medi urbà són les “actuacions de renovació i rehabilitació urbanes” previstes en els plans d’ordenació urbanística o aprovades de forma independent a normes reglamentàries específiques. Cal tenir en compte que, en aquest darrer cas, tindran els mateixos efectes que els plans d’ordenació urbanística respecte les construccions i edificis afectats.

Aquesta darrera precisió pot tenir molt interès. En efecte:

–  Un pla d’ordenació urbanística i una norma reglamentària tenen procediments d’aprovació diferents. En comparació amb els plans generals, una ordenança local (per exemple) tindrà una tramitació més senzilla i es veuria lliure de la tutela autonòmica admesa per la legislació.

– El reglament que afecti a construccions concretes estarà a prop, finalment, de la categoria dels actes administratius (atès que els seus destinataris estaran sovint absolutament determinats).

2.- Aquestes actuacions tindran el règim propi de les actuacions d’urbanització o dotació i es regiran per l’article 14.1 del Text Refós estatal de la Llei del Sòl.

3.- La posició dels particulars pot ser doble:

– Si són usuaris d’habitatges o locals i les obres de rehabilitació afecten elements o serveis comuns i els impedeixen exercir el seu dret, han de ser reallotjats o compensats econòmicament. Aquest seria el cas,per exemple, dels arrendataris (o dels  propietaris que hi visquin, és clar).

– Com a propietaris, es pot arribar a un conveni per a l’execució de les obres, amb inclusió d’ajuts públics.

Es preveu la possibilitat de convenis amb resultat final de cessió a l’empresa rehabilitadora d’una part de l’edifici. Això evitarà a molts propietaris assumir el finançament de les obres i permetrà que el rehabilitador quedi pagat amb l’obtenció d’un local o un habitatge.

Encara que, sense els guanys formidables del boom del 2000, podria ser una fórmula de profit (que haurà de tenir, també, un impuls administratiu per a coordinar les diverses accions).