Nova funció dels Directors de Seguretat en matèria d’infrastructures crítiques.

23 de mayo de 201126 de mayo de 2011 ~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- La recent Llei 8/2011, de 28 d’abril, per la qual s’estableixen mesures per a la protecció de les infraestructures crítiques preveu l’elaboració de diversos Plans per a la defensa davant grans riscos com el terrorisme internacional, la proliferació d’armes de destrucció massiva o el crim organitzat.

Com ja avisava l’avi Marx, “la violència és la partera de la Història” i, a més, el Mal sempre treballa. Just com l’SPECTRE contra el que lluitava James Bond (SPecial Executive for Counter- intelligence, Terrorism, Revenge, and Extortion).

—

2.- La Llei és, fonamentalment, una Llei de coordinació interorgànica (dins l’Administració de l’Estat) i interadministrativa. No obstant, existeix una classificació administrativa rellevant sobre entitats privades que conclourà, si procedeix , amb la designació com a OPERADOR CRÍTIC (és a dir, que gestiona una Infraestructura Crítica).

—

3.- Sobre l’operador crític recauen diversos deures. Bàsicament, de col·laboració amb l’Administració. Un d’ells és la designació de:

– Un “Responsable de Seguridad y Enlace”, que ha de tenir la condició de Director de Seguretat o equivalent i que serveix per a comunicar amb l’Administració Pública i executar les seves ordres.

– Un Delegat de Seguretat per a cada Infraestructura Crítica concreta.

Crònica de jurisprudència XV: Bildu (I).

11 de mayo de 201128 de noviembre de 2022 ~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- El gran mestre VALLET DE GOYTISOLO anotava en el seu Panorama del Derecho Civil que el Dret es mou entre l’Amor i la Força. Podríem dir que, els darrers 40 anys, la Força ha prevalgut sobre l’Estat de Dret al País Basc. Només un observador molt optimista –en la línia del Càndid de VOLTAIRE- podria incloure en la normalitat democràtica europea una situació en la qual la meitat dels càrrecs electes a nivell estatal, autonòmic i local disposaven d’estrictes mecanismes de seguretat que incloïen l’escorta privada.

–

2.- En aquest llarg període, el nombre d’assassinats s’acosta a les 1000 persones (amb diversos crims de repugnància moral inaudita), van operar grups armats lligats a certes autoritats estatals (els 27 morts atribuïts al GAL) i es parla fins i tot d’un autèntic exili intern forçat (amb un grup no concretat de milers de persones que canviaren cautelosament la seva residència cap a altres zones d’Espanya).

Els governs espanyols han utilitzat diverses estratègies per a consolidar l’Estat de Dret. Cal destacar els quatre processos de negociació formalment oberts (un amb la denominada “ETA Político-Militar” i els altres amb ETA tout court) i una acció policial molt tosca al començament però amb progressiu control de la situació des de finals dels anys noranta.

–

3.- Des del punt de vista jurídic, és impossible entendre certes institucions sense la presència d’aquest conflicte. Per exemple, l’extensió competencial de l’Audiència Nacional o la legislació sobre dissolució i suspensió de partits polítics.

Darrerament, però, han començat a donar-se algunes passes rellevants per a la instauració d’una relativa normalitat. Exemple d’això serien la sentència de l’Audiència Nacional de 12 d’abril del 2010, que deixa sense efecte la mesura cautelar de tancament del diari Egunkaria i, probablement, la sentència del TC que comentem demà.

Poden associar-se dos o més municipis per a prestar el servei de policia local?

23 de noviembre de 2010 ~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- La Llei Orgànica 16/2007, complementària de la «Ley para el desarrollo sostenible del medio rural», va modificar la Llei Orgànica 2/1986, de Forces i Cossos de Seguretat i va permetre la prestació de serveis de policia local de forma associada entre dos o més municipis limítrofes. Per tant, la resposta a la pregunta que plantegem a la capçalera ha de ser afirmativa.

2.- L’Ordre Ministerial INT/2944/2010, de 10 de novembre, ha concretat els requisits per a fer efectiva aquesta associació. Entre ells, podem assenyalar:

– Que la suma de les poblacions dels municipis associats no superi els 40.000 habitants.

– Que se subscrigui un acord de col·laboració, que pot preveure una vigència indefinida o un caràcter temporal o estacional de l’associació.

– Que els municipis assumeixin els costos derivats de l’associació.

3.- Especial interès té la tutela específica sobre els ens locals que es concreta en una autorització de l’acord de col·laboració per part de la Secretaria d’Estat de Seguretat del Ministeri de l’Interior o de la Comunitat Autònoma (aquest darrer és el cas de Catalunya). La matèria regulada per aquesta Ordre pot tenir un efecte important, tenint en compte que la seguretat en els petits municipis és una qüestió d’actualitat.