1.-Una versió peculiar –més tova- de les administracions independents (o amb “estatut d’autonomia” en el vocabulari de la Llei de la Jurisdicció contencioso-administrativa) són els organismes reguladors, que han estat articulats de forma general per la recent Llei d’Economia Sostenible (en endavant, LES). L’art. 8.1 inclou entre ells la Comissió Nacional de l’Energia, la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions i la Comissió Nacional del Sector Postal. També ho és, amb algunes peculiaritats, la Comissió Nacional de la Competència (art. 8.2).
—
2.- Un dels punts més esperats en aquest camp és la configuració de la funció directiva. Com és conegut, el legislador espanyol es mostra cautelós en la seva reglamentació. El pastís és atractiu (sempre sona bé dir-li al cònjuge que has assumit “funcions directives” i que cobres una mica més*) i les forces en joc són molt potents (les autoritats polítiques en actiu, els partits, els alts cossos funcionarials, les escoles de formació i de negocis i fins i tot les associacions de funcionaris i dels mateixos directius).
L’art. 17 de la LES ha regulat el “personal directiu” dels organismes reguladors, però no ha aclarit les incògnites que plantejava l’art.13 de l’EBEP. De fet, és més breu que aquest precepte. La LES es limita a:
-Recordar la necessitat de convocatòria pública per a la selecció (l’art. 13.2 de l’EBEP era una mica més loquaç, ja que parlava de “publicitat” i “concurrència”).
-Afegir al “mèrit” i “capacitat” la “igualtat” com a principi de selecció. No obstant, no s’esmenta la «idoneïtat», que sí estava a l’art. 13.2 EBEP.
-Precisar que la proposta la farà el president, però el nomenament recaurà en el Consell de l’Òrgan Regulador.
-Canviar el mot “designació” (13.2 EBEP) per “selecció”. El matís pot ser important, però caldrà veure com es concreta el procediment “selectiu” (atenció, perquè “designació” implicava una major discrecionalitat, però “selecció” ens recorda la cultura del mecanisme d’accés a la funció pública i, a més, ja hem dit que ha desaparegut la noció més flexible d’”idoneïtat”).
Per al personal no directiu, la remissió es fa a l’art. 55, relatiu al concepte global d’empleat públic (funcionari o laboral).
—
3.-Més interès pot tenir a nivell estratègic el registre de directius del sector públic estatal, que ara queda precisat per la disposició final 54ena de la LES ( i que permet tenir un llistat ordenat de les persones que exerceixen la funció directiva a fundacions, consorcis i societats estatals).
–
*No és una broma. El professor i mestre Dr. Parada recordava ja fa anys al seu manual la posició del president i ànima de SONY –Akio Morita-, que afirmava que les persones treballen per a poder dir-li un dia a la seva dona que “han ascendit”. Bé, només cal canviar el gènere, però els factors d’emulació, autosatisfacció, reconeixement familiar o fins i tot vanitat són bàsics en mecanismes jeràrquics d’ascens competitiu.
—
.-Ley 2/2011, de 4 de marzo, de Economía Sostenible.
Ciudades, leyes y letras 