Crònica de jurisprudència VI: la discutible citació com a codemandat d’ACS (i II)

1.- El Tribunal denega la suspensió cautelar per diverses raons. En primer lloc, perquè la norma no ha entrat en vigor (i es confia en que “dentro de seis meses…este recurso pudiera estar resuelto de forma definitiva”). En segon lloc, perquè no s’observa que la norma pugui produir ara un dany i, encara que entrés en vigor i després s’anul·lés, “nada impediría que las previsiones estatutarias declaradas nulas por el art. 515 de la Ley de Sociedades de Capital recobraran su vigencia o fueran nuevamente aprobadas”.

En tercer lloc, en fi, no s’observa encara un fumus boni iruis en la pretesa declaració ultra vires de la norma.

2.- Ara bé, el cert és que ACS, S.A. disposa d’un percentatge d’accions que, quan s’apliqui l’article 515 indicat, li permetrà controlar la societat, ja que no seran vàlides les limitacions al dret de vot dels actuals Estatuts Socials d’IBERDROLA (segons els quals cap accionista pot emetre un nombre de vots superior al 10%).

3.- Aquests fets, especificats a la demanda, porten a la Sala a citar a ACS com a demandada. La resolució és discutible, ja que –llavors- caldria citar a tots els accionistes majoritaris de Societats de Capital que “patissin” limitacions en el dret de vot. A més, ACS adquirí les accions coneixent la clàusula limitativa i el mateix Tribunal accepta que atribuir-li una voluntat de control i buidament financer d’IBERDROLA és un “judici d’intencions” basat en notícies periodístiques. En definitiva, els drets d’ACS no venen d’una norma que no ha entrat en vigor, sinó de la seva titularitat d’unes concretes accions (regulada per la legislació vigent i els estatuts societaris)

En conclusió, es dóna a ACS una intervenció més pròpia d’un defensor de la legalitat (d’una norma amb rang de Llei que encara no ha entrat en vigor) que d’un codemandat.

Enllaç a l’Aute (JUR 2011/29478):

http://www.westlaw.es/wles/app/nwles/document?tid=jurisprudencia&docguid=I0ffd46b0365211e08b98010000000000&base-guids=JUR201129478&fexid=flag-red-juris&fexid=flag-yellow-juris&fexid=flag-blue-juris&fexid=DO-ANA-25&fexid=DO-ANA-23&srguid=i0ad600790000012e2e5acfd104150dfa

Crònica de jurisprudència VI: la discutible citació com a demandat d’ACS (I)

1.- IBERDROLA,SA, interposà l’1 de setembre del 2010 davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem recurs contenciós-administratiu contra l’art. 515 del R.D. Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la llei de Societats de Capital. El precepte diu el següent:

“Artículo 515. Nulidad de las cláusulas limitativas del derecho de voto.

En las sociedades anónimas cotizadas serán nulas de pleno derecho las cláusulas estatutarias que, directa o indirectamente, fijen con carácter general el número máximo de votos que puede emitir un mismo accionista o sociedades pertenecientes a un mismo grupo.

Cuando se produzca la admisión a negociación en un mercado secundario oficial de valores de las acciones de una sociedad cuyos estatutos contengan cláusulas limitativas del máximo de votos, la sociedad deberá proceder a la adaptación de sus estatutos, eliminando dichas cláusulas, en el plazo máximo de un año contado a partir de la fecha de admisión. Si transcurriere ese plazo sin que la sociedad hubiese presentado en el Registro Merrcantil la escritura de modificación de sus estatutos, las cláusulas limitativas del máximo de voto se tendrán por no puestas.”

2.-L’actora considera que aquest article té un simple rang reglamentari i no legal, ja que és contrari al principi legal rector de la vida societària: l’autonomia de la voluntat. És a dir, aquesta autonomia evitaria la nul·litat de ple dret de les clàusules dels estatuts de les societats anònimes que estableixin limitacions als drets de vot dels accionistes.

3.-A l’escrit d’interposició, IBERDROLA sol·licità per altressí la mesura cautelar consistent en la suspensió de l’aplicació de la norma impugnada. Cal advertir que l’article debatut entrarà en vigor l’1 de juliol del 2011 (a diferència de la resta del Decret Legislatiu, ja vigent des del 2 de juliol del 2010).

(Aute o interlocutòria del Tribunal Suprem, Sala Tercera, Secció 6ª, de 3 de gener del 2011. Repertori La Ley: 419/2011).