Crònica de jurisprudència XII: dies a quo per al requeriment o impugnació d’actes d’una entitat local per l’Administració de l’Estat o de la Comunitat Autònoma (i II).

1.-El Tribunal Suprem va precisar, en primer lloc, que la cassació en interès de llei implica l’existència d’una doctrina greument danyosa per a l’interès general. És a dir, una sèrie de decisions freqüents i reiterades que puguin perjudicar l’indicat interès general.

L’Alt Tribunal apunta precisament que “el requerimiento previsto en el art. 65.2 de la LRBRL [que és el que aquí tractem] viene constituyendo un foco de conflicto arraigado y tradicional que tiende a repetirse en su formulación y a diversificarse en sus formas”.

2.-Davant d’això, el Tribunal considera que la remissió de la decisió municipal a l’Administració de l’Estat i a la de la Comunitat Autònoma és un deure connex a la lleialtat institucional i a la seguretat jurídica. Un deure, a més, que no pot ser convalidat per la conducta d’un tercer o per altres mitjans.

3.-En definitiva, la data determinant per al requeriment d’anul·lació o per a la impugnació en via jurisdiccional serà la DATA DE RECEPCIÓ DE LA COMUNICACIÓ EXIGIDA PER LA LEGISLACIÓ DE RÈGIM LOCAL.

***
Sentència de la Secció cinquena de la sala tercera del TS de 25 de febrer del 2011.

Crònica de jurisprudència XII: dies a quo per al requeriment o impugnació d’actes d’una entitat local per l’Administració de l’Estat o de la Comunitat Autònoma (I).

1.-La Comunitat Autònoma de Cantàbria interposà recurs de cassació en interès de llei contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia que confirmava en apel·lació la sentència del Jutjat del Contenciós-Administratiu de Santander, que havia decidit en els següents termes:

-La data d’interposició del requeriment (15 dies) o del recurs contenciós-administratiu (2 mesos) que poden interposar l’Administració de l’Estat o la de la Comunitat Autònoma contra un acte d’un ens local es computa a partir de la data de recepció de l’acord en qüestió. PERÒ AQUESTA DATA POT SER LA QUE CONSTA EN LA COMUNICACIÓ EFECTUADA PER UN TERCER.

2.-En efecte, en el cas que comentem, la Comunitat Autònoma havia conegut l’acte que desitjava impugnar –una llicència municipal d’obres- gràcies a la remissió efectuada pel seu titular (el promotor de la construcció). La Comunitat Autònoma estava tramitant un procediment sancionador contra aquest promotor i, de fet, va impugnar la llicència tenint en compte la data que apareixia en el document proporcionat per l’administrat.

3.-El Ministeri Fiscal va sol·licitar la desestimació del recurs de cassació en interès de Llei, perquè va considerar que no existia el requisit de dany greu a l’interès  general, ja que no s’observava un freqüència de supòsits similars. Com veurem demà, la sentència de la Sala 5ª del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem, de 25 de febrer, va rebutjar aquesta argumentació.

***

Sentència de la Secció cinquena de la Sala 3ª del Tribunal Suprem, de 25 de febrer del 2011 (R.Ar. 76700).

STS recepció acords locals