Dissabtes exclusius. Contra l’alumnat.

Per a fugir dels desdoblaments carregosos –bombers i bomberes, nens i nenes, marrecs i “marreques”- , el dogma “inclusivista”  fa ballar per tot arreu unes abstraccions grises i encara més feixugues. A les escoles i universitats campen per aules i passadissos “el professorat” i “l’ alumnat” (en altres llocs també s’abusa de “la ciutadania”, “l’advocacia”, etc.).

D’entrada, cal dir que la  substitució indicada hauria de tenir un ús més reduït. Veiem les raons:

…    Primera.-“L’alumnat” és la classe dels alumnes i això no és exactament igual als alumnes concrets als quals ens referim. Així, podem  queixar-nos de les condicions retributives del professorat (ja es veu que és un tema burocràtic i impersonal), però és difícil que el professorat passegi pel campus. L’alumnat no es matricula, són els alumnes els que es matriculen.

…    Segona.-L’abús de les abstraccions  converteix els  rostres amb cara i ulls en blocs categorials. És lleig, forçat, i fins i tot ridícul.

….Crec que tots entenem que  no és el mateix parlar dels alumnes (alegres, enriolats, cansats, ganduls, saberuts, espavilats, …), que de l’alumnat. Sembla una llenca de ciment ficada a sobre dels bancs. L’avi Marx va estudiar les condicions  estructurals del proletariat, però quan va fer una crida revolucionària no va dubtar: “proletaris de tots els països, uniu-vos”.

…   Tercera.-Totes aquestes voltes les fan per a evitar –diuen- el masculí genèric, que opera en català  per al gènere no marcat. Com és sabut, això no té res a veure amb el sexe, però embolica que fa fort. Ara bé, el resultat final es que acaben emprant sense fre un altre masculí genèric: l’alumnat, el professorat, l’estudiantat (aquest no rutlla, oi?)…Per a aquest viatge no calien alforges.

Per circumstàncies que no venen al cas, porto uns dies remenant reglaments universitaris dels anys noranta del segle passat i començaments d’aquest. Encara es parlava tranquil·lament de professors, acadèmics i alumnes. Ara bé, amb un típic biaix classista, als companys que feien d’administratiu o de conserge ja els havien  ficat a la bossa conceptual del “personal d’administració i serveis”, el “PAS”. Se m’ha acudit defensar que a la Universitat tornin els professors, els estudiants, els tècnics, els administratius i els treballadors,…però no sé si això agradarà al nou clergat.

Sistema Del Avatar De La Silueta Vector Masculino Femenino De Los Retratos De Las Caras De Las Cabezas Anónimas Profesionales De Ilustración del Vector - Ilustración de silueta, retratos: 144800357

Font:aquí.

***

.-Articles relacionats:

***

Economia submergida: s’ofereix regularització.

Economia submergida.Foto:J.Amenós

1.-Ha estat promulgat recentment el Reial Decret-Llei 5/2011, de 29 d’abril, de mesures per a la regularització i control de l’ocupació submergida i foment de la rehabilitació d’habitatges. Un altre Decret-Llei, per tant, confirmant que una gran part de la política econòmica ja es canalitza normalment a través d’aquesta font del Dret.

.

L’ocupació submergida és un element rellevant de l’estructura econòmica espanyola. L’objectiu del Decret-Llei és promoure l’alta de treballadors (que ja estiguessin de fet treballant) al corresponent règim de la Seguretat Social.

.

El procés de regularització ofert conclourà el 31 de juliol del 2011. Després, ja sense pietat, les sancions per manca d’afiliació s’enduriran. És a dir, majors quanties sancionatòries i no només per a l’acció principal (no donar d’alta), sinó també en l’obstrucció a la inspecció administrativa que actuï en aquests fets. A més, afecta també la contractació administrativa de l’empresari sancionat.

2.-Els empresaris acollits a la regularització han de formalitzar un contracte de treball amb el treballador, mitjançant qualsevol modalitat contractual -indefinida o temporal o de duració determinada-.

3.-Tres límits importants de la regularització:

.

3.1.-Com han assenyalat el professor Eduardo Rojo i la inspectora de Treball M.Martínez Aso –en un comentari al bloc del primer– la determinació del període ja treballat queda de fet en mans de l’empresari (ja que hem de recordar al respecte que cal ingressar les cotitzacions ja generades).

.

3.2.-En cas de contractes temporals o de duració determinada, no operen les regles de conversió a contractes fixos previstes per l’Estatut dels Treballadors.

.

3.3.-La regularització no és aplicable quan ja s’ha iniciat una actuació a l’empresa en matèria de seguretat social que afecti les mateixes situacions o ja existissin denúncies, reclamacions o escrits presentats a la Inspecció de Treball i Seguretat Social o demandes davant la Jurisdicció Social.