Retenció de la participació de les entitats locals en els tributs estatals

1.-El clima polític imperant i diverses mesures normatives estan accentuant la pressió sobre les Comunitats Autònomes i les Entitats locals de cara a reduir el dèficit i controlar la despesa pública. En aquesta línia, és important l’article 36 de la recent Llei d’Economia Sostenible (LES), relatiu a l’incompliment pels ens locals de l’obligació de remetre la informació relativa a la liquidació de pressupostos a l’Administració de l’Estat.

2.-El supòsit de fet és la vulneració de l’obligació de remetre al Ministeri d’Economia i Hisenda tota la informació relativa a la liquidació dels seus pressupostos (art. 193.5 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals).

La conseqüència jurídica és la RETENCIÓ DE L’IMPORT DE LES ENTREGUES MENSUALS A LES ENTITATS LOCALS A COMPTE DE LA PARTICIPACIÓ EN ELS TRIBUTS ESTATALS QUE ELS CORRESPONGUI.

Es tracta d’una innovació rellevant, ja que el quantum d’aquest suma pot situar-se al voltant del 30% dels ingressos dels municipis i altres entitats locals.

3.- No obstant, la justificació raonada de la impossibilitat material d’acomplir l’obligació indicada –expressada en una sol·licitud del Ple–  pot ser acceptada per la Direcció General de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i amb les Entitats Locals i, en conseqüència, aquest òrgan està facultat per a suspendre la retenció de fons.

Mentrestant: Llei 1/2001, d’autoritzacions financeres i normes pressupostàries i tributàries durant el període de pròrroga pressupostària.


1.-A altres entrades d’aquest bloc ens hem referit a l’articulació de la pròrroga automàtica dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya, que presenta aquest any un especial interès jurídic i econòmic. De fet, alguns autors ja parlen de “l’experiment català” com a primer plantejament seriós de pressupostos de crisi planificats amb antelació. La darrera manifestació  és la Llei 1/2011, de 17 de febrer, d’autoritzacions financeres i normes pressupostàries i tributàries durant el període de pròrroga pressupostària.

2.- El primer objectiu de la Llei és l’autorització per a fer operacions d’endeutament, en qualsevol modalitat, “per a finançar inversions reals, transferències de capital i variació d’actius financers, consignades en els capítols 6,7 i 8 dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya, del Servei Català de la Salut, de l’Institut Català de la Salut, de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials i de les entitats autònomes administratives”, per un import de 2.613.000.000 d’euros (art. 1).

El segon aspecte afectat (art. 2) és el manteniment de les disposicions relatives al règim de modificacions pressupostàries i de gestió pressupostària que estaven a la Llei 25/2009, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2010. Cal entendre que això permetrà a la Generalitat modificacions pressupostàries en període de pròrroga d’acord amb aquest règim específic (i no amb el general de la normativa pressupostària).

L’article 3 manté la vigència de les quotes dels següents tributs concrets: gravamen de protecció civil (per a determinades empreses afectades), el cànon de l’aigua, la tarifa d’utilització de l’aigua i, en general, les taxes amb tipus de quantia fixa.

—-

3.-La disposició final primera inclou una generosa habilitació al Departament d’Economia i Coneixement per a “fer les modificacions pressupostàries que calgui, d’acord amb la normativa pressupostària vigent, per a desplegar i executar aquesta llei”.

.- Llei 1/2011, de 17 de febrer, d’autoritzacions financeres i normes pressupostàries i tributàries durant el període de pròrroga pressupostària.

http://www.gencat.cat/diari/5824/11046040.htm

.-Bibliografia bàsica sobre la pròrroga pressupostària: ALCANTARILLA HIDALGO, F.J.:»La prórroga automática de las leyes de presupuestos», Actualidad Administrativa, núm. 20, quinzena del 16 al 30 de novembre del 2004, Editorial La Ley.

Ja està aquí: Pla General de Control Tributari de 2011.

1.-L’art. 116 de la Llei General Tributària va establir l’obligació anual d’elaboració d’un Pla de control tributari, que té caràcter reservat. No obstant, això no impedeix la publicitat dels criteris generals. El Pla General de Control Tributari té la següent estructura:

a) Directrius generals.

b) Plans parcials de control de les diferents àrees (Inspecció financera i Tributària, Duanes i Impostos Especials, Gestió Tributària i Recaptació).

c) Normes d’integració dels plans parcials, incloses les actuacions conjuntes, successives o coordinades de l’Agència Tributària i les actuacions prioritàries que cal desenvolupar amb les Administracions tributàries autonòmiques.

Per Resolució de 2 de febrer del 2011 de la Direcció General de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, s’han publicat les Directrius Generals de control Tributari per a 2011.

2.- Aquestes directrius han generat un considerable interès en l’opinió pública per diverses raons. En primer lloc, per l’èxit de recaptació de l’Agència durant l’exercici 2010. En segon lloc, pel paper determinant que té el manteniment i augment dels ingressos públics en una situació de fort dèficit. I, en tercer lloc, per la rellevància que té l’actuació de l’Agència Estatal d’Administració Tributària en un ambient d’economia submergida creixent.

3.- El Pla té tres parts en el control del frau: comprovació i investigació  en general, fase recaptatòria i tributs cedits. Evidentment, seria difícil resumir aquí les deu pàgines de primmirats criteris que formen l’annex de la resolució. No obstant, des del punt de vista jurídic, crida l’atenció el següent:

-Es manté el caràcter prioritari en el control de les activitats professionals (despeses fictícies, repercussió incorrecta de l’IVA, etc.).

-Control de mitjans de pagament (bitllets “d’alta denominació”, moviments d’efectius elevats, etc.).

-Control del frau en subcontractacions (empreses creades per a emetre factures falses).

-Control sobre obligats tributaris ja condemnats per delicte fiscal i sobre deutors amb incompliment sistemàtic d’obligacions fiscals.

-Lluita contra l’economia submergida amb estratègies concretes de visita presencial, coordinació amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social i tractament de la informació procedent de la nova declaració anual sobre consums d’energia elèctrica.

.- Resolución de 2 de febrero de 2011, de la Dirección General de la Agencia Estatal de Administración Tributaria, por la que se aprueban las Directrices Generales del Plan General de Control Tributario de 2011.

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-2280