1.-El títol és una ocurrència, però la norma és molt necessària. Em refereixo a l’Ordre del 2 de març del Ministeri de Defensa sobre formació de vigilants privats encarregats de la prestació del servei de seguretat en vaixells sota bandera espanyola i del suport logístic en el transport del material imprescindible utilitzat al seu servei.

El tema és realment delicat, ja que els Estats no poden assumir la defensa dels vaixells de particulars a una economia globalitzada (i no seria just que ho fessin, excepte les pertinents i substancioses taxes). D’altra banda, convé recordar a l’opinió pública que l’Estat espanyol ha de defensar les naus amb pavelló nacional, no pas els pavellons de conveniència (ubi commodum, ibi incommodum).

—

2.- El sistema de defensa amb armes de guerra ja havia estat regulat abans reglamentàriament. En concret, l’armador ha demanar autorització, tot indicant l’empresa de seguretat encarregada de prestar el servei. Aquesta ha de comptar amb els vigilants habilitats i ensinistrats en el maneig d’armes de guerra.

—

3.- L’Ordre regula:

3.1.-La formació dels vigilants  a un centre del Ministeri de Defensa, prèvia autorització específica (i pagament de la contraprestació pel curs).

3.2.-El suport del Ministeri de Defensa en el suport logístic per al transport de les armes, munició, peces de recanvi i altre material.

3.3.-Pagament dels costos de transport per l’empresa de seguretat, excepte que s’utilitzin els canals logístics ordinaris del Ministeri de Defensa.