Notes preparatòries per a una conversa amb vicedegans sobre l’avaluació oral.

   Foto:***

     Acaba aquest semestre la segona fase del projecte Verba volant -que ja tenia alguns antecedents- i, per a avançar-me a la reunió, se m’acudeixen a rajaploma algunes idees molt sintètiques per a ordenar el discurs.  Les columnes del que hem fet són les següents:

  1. Transparència: la manera ideal de reflexionar sobre el sistema seria venir el dijous 1 de juny a les 9 a classe a veure els darrers exàmens orals dels estudiants. Els orals són públics i fins i tot en algun cas hem convidat persones externes al curs (en concret, vice-degans i ex-alumnes). Per cert, en aquestes sessions amb observadors es va recomanar un codi de vestimenta més seriós i la meva suposició és que aquests detalls ajuden al rigor i a la solemnitat.
  2. Tots aprenem de tots. Per primer cop, els alumnes han vist com s’examinen els seus companys, com ho fan els millors i com anem perfeccionant les exposicions.
  3. Pràctica, correcció i maduració. Davant un volum realment elevat d’estudiants que ha de ser avaluats oralment, tenim dues alternatives:

-a)Sistema italià: el professor explica, existeix un manual de referència i l’alumne es presenta a la convocatòria a la qual va preparat. (la de juny o una posterior). Evidentment, aquest sistema seria més còmode per als professors i per a una minoria d’alumnes, però seria menys profitós tenint en compte que la pràctica totalitat dels nois i de les noies no han fet mai un examen oral a la universitat (o potser sols alguna prova aïllada per pujar nota). Una constatació, per cert, tristíssima a una facultat de Dret (que s’ha generalitzat, lamentablement, a una gran part de les facultats espanyoles).

-b) Sistema de perfeccionament progressiu: cal programar un mínim de de tres exàmens orals per alumne. A més, poden realitzar-se proves voluntàries, intervencions complementàries, etc.

4.- “Do you speak Law?” . Empremaquesta frase perquè fem una aposta radical en favor del veritable destinatari de la docència, en favor del treball de l’estudiant. Ens acostem, en certa manera, a la classe d’idiomes.  És a dir, no es tracta de que professor llenci grans discursos (alguns sí, és clar), sinó de que parli i lluiti i treballi l’alumne. Això té una implicació contundent que tot seguim concretarem: el que entenem per “explicació” no supera el 20% de de les hores de classe. La resta ja està integrada per les exposicions dels alumnes, amb la correcció, els advertiments, les indicacions i comentaris dels professors. Evidentment, no els hi toca totes les setmanes, ja que les seves intervencions estan programades. Però l’entrada a classe és lliure i pot venir qualsevol alumne (sigui o no del seminari afectat).  Lògicament, les notes es  comuniquen als alumnes personalment i es publiquen -almenys- les millors (per exemple, les superiors a set o vuit). Es fomenta un sa esperit competitiu (sobre això, podem parlar amb calma), però també el respecte al company. S’aplaudeix després de cada intervenció (regla sagrada).  

5.-El material, abans. Cal que l’alumne tingui al seu abast, amb antelació , el programa i materials de l’assignatura. Com s`integren aquests materials?:

-a) Els tradicionals apunts, que han de ser clars i precisos (fins i tot, sovint vam afegir algunes fotografies explicatives).Atenció: és molt important que un 10-20% dels temes estiguin constituïts per una visió general del curs. És a dir, des de la primera setmana l’estudiant ha de tenir un marc global del temari. Així, podrà comprendre autònomament el sentit de les lliçons concretes.

-b) Els manuals: existeixen aspectes concrets que, als apunts, han de deixar-se en blanc, per a permetre que l’estudiant els treballi amb els manuals reconeguts ( i no “a internet”). És dramàtic, però els professors es queixen sovint de la pèrdua de contacte amb els manuals i això és un vici que cal corregir. Cal saber “situar” el tema en els llibres de referència (és una operació elemental en el treball del jurista).

-c) Altres suports: hem utilitzat ja la remesa d’enregistraments (o “podcast”) amb lliçons concretes o informació complementària. En general, els alumnes valoren molt positivament aquests mitjans.

6.- El problema del format.-És cert que hem estat inspirats pel model ideal de les oposicions als cossos més prestigiosos de la funció pública i hem configurat uns discursos de deu minuts (encara que hem permès uns treballs més curts al començament i hem tingut tendència a allargar-los a les fases finals del curs). El termini de preparació és de dos minuts com a màxim (sobre un paper en blanc).

7.-No obstant, pensem que cal baixar a uns temes de 5-6 minuts (però més nombrosos). Això donaria una major agilitat a les exposicions i milloraria el volum total de pràctiques. Es podrien mantenir al final els temes llargs de 10-12 minuts per als aspirants a excel·lent i matrícula d’honor. El temps per a fer l’esquema previ seria d’un minut.

8.- Els paràmetres estan clars i han de ser compresos el primer dia. Són quatre:

1-Claredat.

2-Precisió (especialment, precisió terminològica).

3-Capacitat d’ampliació, de noves dades, de consulta als manuals…

4-Elegància expressiva.

De fet, s’observa que, a mesura que avança el curs, van millorant els paràmetres darrers (els professors utilitzen aquesta plantilla comuna i fins i tot podria computar-se numèricament en el futur). Molt important: el primer dia del curs, un alumne de l’any anterior explica el sistema als nous alumnes durant uns vint minuts (en absència del professor, evidentment).

9.- Malgrat les nostres reticències inicials (tant dels professors com dels alumnes) les exposicions s’enregistren (només el so, no la imatge). Això permet que els  docents comparin les qualificacions i observin com avança el curs. També és útil a nivell d’impugnacions o revisions (a nivell de classe, les peticions de revisió no superen l’1% tenint en compte tots els cursos on hem aplicat el sistema). El mecanisme ha funcionat molt bé.

10.- Els resultats: els alumnes saben com es prepara una oposició; aprenen a improvisar un discurs precís en un jutjat, davant el contrari o en una reunió o en una assemblea de negociació de convenis col·lectius (un ambient no precisament tranquil); exerciten la memòria i  s’expressen de manera precisa (en aquest punt s’ha insistit molt) i dominant un vocabulari; controlen els seus nervis, se superen psicològicament i descobreixen que poden fer una activitat elemental des del punt de vista de les professions jurídiques que -només feia unes setmanes- no podien ni somniar.

***

Avaluació oral competitiva (I).

 *AFP7

      “In the first place, competition is a natural instinct in the young. Listen to them outshouting and outboasting one another when they are having fun. Watch the innumerable games and stunts which they enjoy, all blended between co-operation and competition, team-spirit and rivalry. Think of the more serious competition practiced by adults not only in business and politics, but in personal display (houses, furniture, clothes, cars, and other gadgets), in the craving for publicity, and in the innumerable spectator sports on which we spend so many hours and so much money. […] Evidently an instinct so strong cannot be eradicated. Therefore in education should be used constructively”.

                            Gilbert HIGHET, The Art of Teaching (1950)

                            1.-Les presents notes són una síntesi preparatòria de la memòria relativa al projecte d’innovació docent realitzat  a la Universitat Autònoma de Barcelona amb el títol Verba volant, que cobreix des de setembre del 2022 fins juliol del 2023. Serveixen també per a preparar la meva intervenció de demà al grup “Innova Dret”, coordinat pel professor Josep Cid. En la sessió indicada, es discutirà la ponència “El seminari com a eina d’aprenentatge dels continguts teòrics”, per part del Dr. Enric Fossas Espadaler i per part meva realitzaré la contra ponència, d’acord amb la pràctica habitual d’aquestes reunions.

                            2.-No es tracta ara de reproduir la memòria, ja que el projecte es troba encara en l’equador de la seva realització. No obstant, sí examinarem alguns aspectes significatius.

                            3.-En primer lloc, cal dir que Verba volant és una aportació específica al nou model docent de la Facultat de Dret. Aquest model opera de la següent manera:

                            -Classe teòrica: un professor.

                            -Tres seminaris amb tres professors diferents i grups reduïts.

                            És, evidentment, un sistema clàssic (lectures, seminars and tutorials). La seva novetat rau en la seva implantació obligatòria a tota la carrera de Dret a la UAB i, per tant, en el compromís dels professors de conjuntar-se.

                            4.-En relació amb el que hem dit, considerem que aquesta col·laboració mútua ha estat molt profitosa. Cada docent de Verba Volant forma part d’altres grups, però ens interessen ara aquests dos equips:

                            –Primer semestre (primera fase): assignatura de Dret Administratiu III del Grau en Dret. Professor global de teoria: Joan Amenós Álamo. Professors de seminaris: Joan Amenós, José María Macías i Montserrat Iglesias.

                            –Segon semestre (segona fase): assignatura de “Dret Administratiu III”, d’Administració d’Empreses i Dret. Professor global de teoria: Joan Amenós Álamo. Professors de seminaris: Joan Amenós, Juan Emilio Nieto i Montserrat Iglesias.

                            Es tracta, per tant, d’un projecte que afecta:

                            -Quatre professors.

                            -Dues assignatures.

                            -Dues titulacions (Dret i ADE+Dret).

***