1.- Darrerament, hem examinat dues sentències rellevants sobre el concepte i límits del sistema democràtic. La primera, al voltant de les llistes-cremallera forçoses per a les eleccions a Andalusia. La segona, entorn la participació electoral d’una coalició lligada a l’esquerra abertzale.

.

Curiosament, aquestes dues decisions del Tribunal Constitucional han vingut a coincidir amb un cert soroll sobre la “democràcia real” i la necessitat de respecte a la regla elemental “un home, un vot”.

—

2.- És sorprenent que, l’any 2011, encara hagi de defensar-se aquesta norma tan lògica. El sistema espanyol afavoreix la sobrerepresentació de les zones menys poblades. És conegut el cas de Sòria, que a penes arribaria a un escó en un districte electoral únic de tot Espanya i que, no obstant, en té tres assignats. La infrarepresentació penalitza les circumscripcions més poblades, com Madrid o Barcelona.

.

L’explicació oficial d’aquesta manipulació apuntava a la protecció dels camperols o del territori. Això no té cap sentit en una economia globalitzada i en el món d’Internet.

.

A la pràctica, però, es tractava d’articular un contrapès conservador contra les zones urbanes obreres. Però avui la majoria de partits ja són interclassistes (i fins i tot l’extrema dreta obté els seus millors resultats als vells “cinturons vermells”!).

.

Les contradiccions  ja no tenen explicació: per què el vot d’un ciutadà d’una urbanització de luxe de baixa densitat prop de Girona o d’un professional que treballa via Internet des de la seva masia de l’Empordà val molt més que el vot d’un honest oficinista de Sants?

.

Sobre aquests temes, em remeto a un deliciós i ja vell llibre de COTTERET J.M. i EMERI, C., Los sistemas electorales (1973).

—

3.- Fa pocs dies, The Guardian del 18 d’abril publicava en portada que un partit conservador del nou govern hongarès havia intentat introduir a la nova Constitució un precepte segons el qual el vot d’una mare amb fills menors d’edat tindria un valor doble. Encara que no se’n van sortir, l’objectiu és ara concretar-ho en la futura llei electoral.

Potser sembla una proposta estrafolària, però està basada en estudis demogràfics seriosos que imaginen una Europa només preocupada per a protegir les pensions i els interessos d’un electorat envellit. En definitiva, el debat sobre el vot i el seu abast està més viu que mai.