1.- L’article 54.1 de la Llei indicada disposa que, en els procediments iniciats a sol•licitud d’una persona interessada, “el venciment del termini sense que se n’hagi notificat la resolució expressa legitima la persona interessada per a entendre estimada per silenci administratiu la seva sol•licitud”.
2.- L’article 54.2 de la mateixa Llei concreta els supòsits de silenci desestimatori. En síntesi, són els següents:
a) Procediments relatius a l’exercici del DRET DE PETICIÓ.
b) Els casos en què una norma amb rang de LLEI, per raons imperioses d’interès general, o una norma de DRET EUROPEU, estableixen el contrari.
c) Els procediments, l’estimació de la sol•licitud dels quals té com a conseqüència la transferència a la persona interessada o a terceres persones de facultats relatives al DOMINI PÚBLIC o al SERVEI PÚBLIC.
d) Les sol•licituds que tenen com a conseqüència la transferència de facultats relatives als béns o als drets de caràcter PATRIMONIAL de les administracions afectes materialment a l’ús públic o al servei públic.
e) Els procediments que impliquin concessió d’ajuts, subvencions públiques i en general, el PAGAMENT DE QUANTITATS a càrrec de les administracions públiques.
f) Els RECURSOS d’alçada, excepte que s’interposin contra una desestimació tàcita, els recursos de reposició i de revisió i altres procediments d’impugnació d’actes i disposicions i de revisió d’actes nuls, així com les sol•licituds d’indemnització relatives a reclamacions de responsabilitat patrimonial.
Ciudades, leyes y letras 
Em sembla que el tema del silenci positiu l’Administració no l’acaba d’entendre, i ho dic perquè així m’ho a demostrat l’experiència.
Malgrat allò que diu la normativa (ja no només la recent Llei 26/2010, sinó la mateixa Llei 30/1992, segons la reforma operada arrel de la Llei 4/1999), o fins i tot la jurisprudència, el cert és que en la práctica esdevé gairebé impossible -estic intentant utilitzar un eufemisme, perquè jo encara no ho he vist- que la pròpia Administració reconegui la producció del silenci positiu (normalment és la jurisdicció contenciosa administrativa qui acaba declarant dita situació).
Crec que aquest comportament és bastant lamentable per dos motius molt clars: en primer lloc, perquè l’interessat es veu obligat a acudir a la jurisdicció contenciosa per poder veure reconegut el seu dret (en primera instància això pot arribar a comportar una espera d’entre un any i un any i mig, i si hi ha apel·lació, pot trigar fàcilment tres anys en tenir sentència ferma); i en segon lloc, i jo crec que aquest és el tema més important, perquè l’Administració té l’obligació legal de resoldre de manera expressa i mai o gairebé mai ho fa!!
Me gustaMe gusta
Tens raó. El tema està causant tant insatisfacció que fins i tot el Projecte de LLei d’Economia Sostenible vol replantejar-ho -en el futur- de dalt a baix. Et deixo el text del projecte:
«SECCIÓN 2ª. DE LA AMPLIACIÓN DEL ÁMBITO DEL SILENCIO POSITIVO
Artículo 41. Ampliación del ámbito del silencio positivo.
1.
Con el fin de agilizar la actuación de las Administraciones Públicas, el Gobierno, en el plazo de tres meses desde la entrada en vigor de esta ley, remitirá a las Cortes Generales un proyecto de ley de modificación del sentido del silencio administrativo en los procedimientos que no se consideren cubiertos por razones imperiosas de interés general, de acuerdo con lo establecido en el artículo 43 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.
2.
Las Comunidades Autónomas evaluarán igualmente la existencia de razones imperiosas de interés general que justifiquen el mantenimiento de los efectos desestimatorios del silencio administrativo en los procedimientos administrativos regulados por normas anteriores a la redacción del artículo 43 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, derivada de la Ley
40
25/2009, de 22 de diciembre, de modificación de diversas leyes para su adaptación a la Ley sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio. De acuerdo con los resultados de dicha evaluación, sus Consejos de Gobierno presentarán, en el plazo de un año desde la entrada en vigor de esta ley, un proyecto de ley a sus respectivas asambleas, de modificación del sentido del silencio administrativo en los procedimientos que no se consideren cubiertos por dichas razones imperiosas de interés general.»
Me gustaMe gusta