Regles per a afavorir la lliure concurrència en la prestació de serveis portuaris (I)

 

1.-Un port implica, des de punt de vista legal, la concentració de dos tipus de serveis:

 

-Els serveis generals.

-Els serveis portuaris.

 

Els serveis generals són prestats per l’Autoritat Portuària, però poden assignar-se a tercers ( per via concessional) quan no es posi en risc la seguretat o no impliquin exercici d’autoritat.

 

Dins la llista d’aquests serveis, podem citar, entre d’altres, els següents:

 

–Ordenació, coordinació i control del trànsit portuari marítim i terrestre.

–Senyalització, abalisament i altres ajudes a la navegació.

–Policia de les zones comuns.

–Enllumenat de les zones comuns.

–Neteja habitual de les zones comuns de terra i d’aigua (amb algunes excepcions).

-Prevenció i control d’emergències.

 

—

 

2.- Els serveis portuaris són activitats necessàries per a l’explotació del port i la Llei els determina de forma tancada. En concret, són els següents:

 

a)                  Serveis tècnico-nàutics:

1.-Serveis de practicatge.

2.-Serveis de remolc portuari.

3.-Serveis d’amarrament i desamarratge.

 

b)                  Serveis al passatge, cosa que inclou l’embarcament i el desembarcament de passatgers, la càrrega i descàrrega d’equipatges i la de vehicles en règim de passatge.

c)                  Serveis de recepció dels residus generats pels vaixells.

d)                 Servei de manipulació de mercaderies, que inclou la càrrega, estiba, descàrrega, desestiba, trànsit marítim i transbordament de mercaderies.

 

—

 

3.-Els serveis portuaris que hem enumerat al darrer llistat han de prestar-se, d’acord amb l’art.109.1 de la recent Llei de Ports, “por la iniciativa privada, rigiéndose por el principio de libre concurrència, con las excepciones establecidas por la ley”.

 

No obstant, a ningú se li escapa que aquest univers de salnitre i humitat atreu les pràctiques monopolístiques com el llum crida els mosquits. El mètode consisteix en la invocació del  monopoli “natural” o tècnic o la simple retenció fàctica (“aquesta cosa és nostra”).

 

La ruptura amb aquestes situacions sol donar lloc a intensos conflictes, potser no amb tant glamour com els de Marlon Brando a “Rebel·lió a bord”, però Déu n’hi do.

–