Diaris dispersos. Primeres converses amb la dona de Lot.

                 Estic llegint aquests dies el llibre de Josu de Miguel Libertad. Historia de una idea (2022). Farem ben aviat una llarga reflexió en aquest quadern. Coincideixo amb ell en el moment delicat que viu la noció de llibertat. Diguem-ho clar: fa aigües. El mateix autor ho comentava en una entrevista de presentació: el lema “el que és personal és polític” ha estat demolidor. Amb la penetració de la política dins del darrer reducte,  penetren també l’Estat,  les oficines ideològiques (que poden ser diverses) i la coacció col·lectiva (amb els instruments afinats pel capitalisme de la vigilància). Per part meva, ja no em fa il·lusió  investigar fabulosos projectes alliberadors de futur i és normal que pensi en el  que es va quedar en el camí de la Història, en el que va passar. De fet, el llibre citat comença amb un interessant contrast entre la llibertat dels antics i la llibertat dels moderns.

         Justament quan estava rumiant tot això, em trobo amb una frase d’en Pla en boca d’ Un senyor de Barcelona (convé  sempre tenir un llibre seu a mig llegir):

         “El segle XIX peninsular em sembla un temps desordenat, desbordant de vida i de pintoresc, de perfils autènticament propis, sense imitacions ni sofisticacions, d’un sabor magnífic. Les guerres civils foren a Catalunya –sobretot la darrera- una explosió sentimental, autòctona, romàntica, desinteressada, d’un gran esperit. Foren una explosió de tradicionalisme autèntic, amb un sabor de terra fascinador, i, malgrat ésser una causa perduda, d’un to indiscutible. Les llibertats concretes que predicaven els vells carlistes eren, potser, més sòlides que la llibertat que postulaven els liberals. Eren les llibertats enteses a la maner antiga. No era pas la llibertat amb majúscula, abstracta i vaga, escrita en un paper sempre més inconsistent que la violència dels temperaments; sinó les llibertats concretes, garantides per organismes, institucions, costums i hàbits antics, vivents i d’escamoteig impossible. No d’altra manera es governa Anglaterra. Per altra part, la concepció liberal de la llibertat ha estat destruïda pel socialisme. La llibertat, l’hem perduda, probablement, per sempre.”

Font de la foto.

***