Publicació relativa a la Sentència del TC sobre «legislació andalusa anti-desnonaments».

.-Anoto l’enllaç de la nota que m’ha publicat la Revista Catalana de Dret Públic  (v. aquí ) sobre una sentència que ja havíem comentat aquí preliminarment. Igualment, adjunto un pdf del text i incloc l’índex immediantament:

 

Primeres reflexions sobre la sentència del TC relativa a la legislació andalusa “antidesnonaments”: reforçament del paper de la Llei –en contra del Decret-Llei- i blindatge de la competència estatal en el camp de la reorganització bancària i dels drets i deures de deutors i creditors hipotecaris.

 

I.-NOMÉS ES DISCUTEIX LA QÜESTIÓ COMPETENCIAL I L’ABAST DEL DECRET-LLEI.

II.-EL DECRET-LLEI NO POT REGULAR EL DEURE D’OCUPACIÓ EFECTIVA D’UN IMMOBLE NI LES SANCIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT.

III.-LA COMUNITAT AUTÒNOMA NO POT ESQUERDAR LA METICULOSA ARQUITECTURA INSTITUCIONAL DE LA REORGANITZACIÓ BANCÀRIA NI L’HARMONIA DE DRETS I DEURES DE CREDITORS I DEUTORS HIPOTECARIS QUE HA ESTABLERT L’ESTAT.

.-Text en pdf: AMENÓS.BLOG RCDP. STC LEGISLACIÓ ANDALUSA ANTIDESNONAMENTS.

***

 

Alex S.Maclean y el renacimiento de las ciudades arruinadas (y III).

Tal como anunciábamos ayer, anoto la traducción del artículo de Maclean y de los pies de foto:

Detroit desde el aire

Se puede aprender mucho sobre un lugar mirándolo desde el aire. Soy piloto y fotógrafo aéreo: también tengo formación en arquitectura. Siempre me ha interesado la forma en que operan juntos el mundo natural y el mundo construido y cómo, en ciertas ocasiones, entran en conflicto. Cuestiones como la desigualdad de los ingresos también se revelan rápidamente desde el cielo. Y, en Detroit y sus alrededores, no podría ser más evidente el absoluto contraste entre los ricos y los pobres.

 

Fuera del centro urbano, volé sobre nuevos hogares construidos a lo largo de lagos y clubs de ocio y deporte en el campo. Garajes para cinco coches, casas con piscina y patios y jardines cuidadosamente diseñados. Sin embargo, una vez me introduje en la ciudad, la estructura urbana de Detroit parecía una manta apolillada. Enormes áreas despobladas se llenaban de solares abandonados y de casas cerradas o ya en ruinas. Estas imágenes son visibles en otras ciudades americanas, pero pocas son comparables con el vacío que se advierte en el centro de Detroit.

 

……Ya había fotografiado por primera vez Detroit desde el aire durante la campaña Reagan-Carter, hace 34 años. El abandono de hogares ya estaba en camino. La ciudad había perdido decenas de miles de empleos de manufactura y la industria del automóvil movía parte de su actividad fuera de la urbe o la subcontrataba. “La huída de los blancos”, estimulada igualmente por los disturbios raciales del año 1967, también contribuyó a la severa despoblación del área. Al mismo tiempo, la construcción de autopistas permitió a muchas personas vivir más lejos y desplazarse diariamente al trabajo que aún quedaba en Detroit. Todo ello provocó un sostenido éxodo hacia la periferia. Cuando fotografié la ciudad en el 2004, Detroit seguía en decadencia. Pude ver desde el avión edificios descuidados y en ruinas, con basura y cascotes por el suelo. La situación no hizo más que empeorar con la recesión de 2012.

 

Actualmente, desde el aire, se observa que la decadencia ha suavizado su ritmo. Los terrenos que antes cubría la porquería se han limpiado y se ha segado la maleza. Nuevos espacios verdes, junto a jardines públicos y huertos, dan un aspecto casi bucólico al perfil del centro urbano. Desde mi avión, capto el potencial para el resurgimiento de estas áreas. Puedo observar que los barrios podrán transformarse en espacios más adecuados para desplazarse a pie y para diferentes actividades y usos. Se apunta la posibilidad de nuevas tiendas, transporte público, parques cercanos y escuelas. Sin embargo, este renacimiento depende de una ciudad que está atrapada en la quiebra. También depende de una Administración Pública con suficiente fuerza para consolidar la transformación de los terrenos vacantes en zonas urbanizadas y en espacios libres.

 

Creo que el anillo interior de Detroit triunfará a largo plazo, mientras que su periferia ya ha logrado ser –y lo continuará siendo- un área más verde y frondosa. Esto es aún más notable cuando vuelo por encima de las urbanizaciones y observo la ineficiencia de las casas unifamiliares. Dependen de los coches y están conectadas por millas y millas de carreteras que las conectan con recintos destinados únicamente a oficinas o a supermercados. Estas áreas no tienen un futuro muy halagüeño, si empezamos ya a mitigar el cambio climático a través de medidas como el impuesto sobre los carburantes.

 

  El renacimiento de Detroit es sólo cuestión de tiempo. Creo que algún día será comparable a aquellas áreas decaídas de Nueva York, Boston, Minneapolis y San Francisco, ciudades ahora florecientes.

Alex S. Maclean

[Traducción de J.Amenós. El subrayado y las negritas son mías]

PIES DE FOTOGRAFÍAS (todas las fotografías son ampliables pulsando encima):

.-Fotografía de portada: “El barrio de Brush Park en primer plano; el centro de Detroit al fondo y Windsor, Ontario, en el horizonte”.

LA GRANJA DE LA CALLE BRUSH, NACIDA DE LA "INICIATIVA DE MICHIGAN POR LA AGRICULTURA URBANA", EN EL NORTE DEL CENTRO DE DETROIT. LA GRANJA CUBRE UN ACRE DE TERRENO [4.046,87 m2].Foto: Alex S.Maclean.
LA GRANJA DE LA CALLE BRUSH, NACIDA DE LA «INICIATIVA DE MICHIGAN POR LA AGRICULTURA URBANA», EN EL NORTE DEL CENTRO DE DETROIT. LA GRANJA CUBRE UN ACRE DE TERRENO [4.046,87 m2].Foto: Alex S.Maclean.

 

 

 

 

 

 

 

 

FINCA EN BLOOMFIELD HILLS, MICHIGAN, ALREDEDOR DE 25 MILLAS AL NOROESTE DEL CENTRO DE DETROIT.
FINCA EN BLOOMFIELD HILLS, MICHIGAN, ALREDEDOR DE 25 MILLAS AL NOROESTE DEL CENTRO DE DETROIT.

 

 

 

 

 

 

 

 

 VALLAS DE PLÁSTICO DE COLOR ANARANJADO RODEAN LOS TERRENOS DE CASAS RECIENTEMENTE DERRIBADAS EN EL BARRIO DE FITZGERALD, EN DETROIT.
VALLAS DE PLÁSTICO DE COLOR ANARANJADO RODEAN LOS TERRENOS DE CASAS RECIENTEMENTE DERRIBADAS EN EL BARRIO DE FITZGERALD, EN DETROIT.

 

 

 

 

 

 

 

 

LAS PINTADAS CUBREN LA FACHADA DE UN EDIFICIO ABANDONADO EN EL DISTRITO DE "EASTERN MARKET". EL CAMINO DE LA IZQUIERDA SE PREPARA PARA FORMAR PARTE DEL "DEQUINDRE CUT", UNA RUTA URBANA DE PASEO.
LAS PINTADAS CUBREN LA FACHADA DE UN EDIFICIO ABANDONADO EN EL DISTRITO DE «EASTERN MARKET». EL CAMINO DE LA IZQUIERDA SE PREPARA PARA FORMAR PARTE DEL «DEQUINDRE CUT», UNA RUTA URBANA DE PASEO.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

UN ÁREA EN EL LÍMITE DEL CENTRO DE DETROIT, EN LA QUE PARECE QUE HAY MÁS APARCAMIENTOS QUE EDIFICIOS.
UN ÁREA EN EL LÍMITE DEL CENTRO DE DETROIT, EN LA QUE PARECE QUE HAY MÁS APARCAMIENTOS QUE EDIFICIOS.

 

 

 

 

 

 

 

 

EL BARRIO JEFFERSON/MOCK, DE DETROIT, QUE HA SUFRIDO ALTOS NIVELES DE ABANDONO.
EL BARRIO JEFFERSON/MOCK, DE DETROIT, QUE HA SUFRIDO ALTOS NIVELES DE ABANDONO.

 

 

 

 

 

 

 

 

EL BARRIO DE BRUSH PARK, DONDE SE MANTIENEN EN PIE POCAS CASAS, AUNQUE ALGUNOS GRUPOS ESTÁN TRABAJANDO EN LA RESTAURACIÓN. HACE UN SIGLO, FUE UNA ZONA LLENA DE "GLAMOUR".
EL BARRIO DE BRUSH PARK, DONDE SE MANTIENEN EN PIE POCAS CASAS, AUNQUE ALGUNOS GRUPOS ESTÁN TRABAJANDO EN LA RESTAURACIÓN. HACE UN SIGLO, FUE UNA ZONA LLENA DE «GLAMOUR».

 

 

 

 

 

 

 

 

CASAS DE ESTILO VICTORIANO EN EL BARRIO DE BRUSH PARK EN DETROIT.
CASAS DE ESTILO VICTORIANO EN EL BARRIO DE BRUSH PARK EN DETROIT.

 

 

 

 

 

 

 

 

LA FACTORÍA PACKARD, CONSIDERADA COMO UNA SOFISTICADA INSTALACIÓN PARA LA FABRICACIÓN DE AUTOMÓVILES CUANDO ABRIÓ SUS PUERTAS A PRINCIPIOS DEL SIGLO XX, ESTÁ AHORA EN RUINAS.
LA FACTORÍA PACKARD, CONSIDERADA COMO UNA SOFISTICADA INSTALACIÓN PARA LA FABRICACIÓN DE AUTOMÓVILES CUANDO ABRIÓ SUS PUERTAS A PRINCIPIOS DEL SIGLO XX, ESTÁ AHORA EN RUINAS.

 

 

 

 

 

 

 

 

UNA MANSIÓN, SITUADA EN EL LAGO DE ST. CLAIR, EN EL PUEBLO DE GROSSE POINTE FARMS, ALREDEDOR DE 10 MILLAS DESDE EL CENTRO DE DETROIT.
UNA MANSIÓN, SITUADA EN EL LAGO DE ST. CLAIR, EN EL PUEBLO DE GROSSE POINTE FARMS, ALREDEDOR DE 10 MILLAS DESDE EL CENTRO DE DETROIT.

 

 

 

 

 

 

 

 

CASAS DERRUIDAS FLANQUEAN "BUENA VISTA STREET WEST" EN HIGHLAND PARK, UNA POBLACIÓN CERCA DE DETROIT QUE JA SUFRIDO UN DECLIVE SIMILAR. CHRYSLER ABANDONÓ SUS OFICINAS CENTRALES EN HIGHLAND PARK A PRINCIPIOS DE LOS AÑOS NOVENTA DEL SIGLO XX (Y SE LLEVÓ CONSIGO   SU RELEVANTE APORTACIÓN FISCAL)
CASAS DERRUIDAS FLANQUEAN «BUENA VISTA STREET WEST» EN HIGHLAND PARK, UNA POBLACIÓN CERCA DE DETROIT QUE JA SUFRIDO UN DECLIVE SIMILAR. CHRYSLER ABANDONÓ SUS OFICINAS CENTRALES EN HIGHLAND PARK A PRINCIPIOS DE LOS AÑOS NOVENTA DEL SIGLO XX (Y SE LLEVÓ CONSIGO SU RELEVANTE APORTACIÓN FISCAL)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

LA CARRETERA DE ALTER, EN EL CENTRO, SIRVE COMO LÍNEA DIVISORIA ENTRE LOS TERRENOS VACANTES EN DETROIT Y LA URBANIZACIÓN DE GROSSE POINTE PARK,, EN PRIMER PLANO, QUE ES EL VECINDARIO MÁS RICO DE LA CIUDAD.
LA CARRETERA DE ALTER, EN EL CENTRO, SIRVE COMO LÍNEA DIVISORIA ENTRE LOS TERRENOS VACANTES EN DETROIT Y LA URBANIZACIÓN DE GROSSE POINTE PARK,, EN PRIMER PLANO, QUE ES EL VECINDARIO MÁS RICO DE LA CIUDAD.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

LOS HUERTOS DE "NORTH CASS COMUNITY GARDEN", SITUADOS EN TRES FINCAS ANTERIORMENTE EN RUINAS. ESTA EXPLOTACIÓN OFRECE MÁS DE 75 HUERTOS A LOS HABITANTES Y A LOS ESTABLECIMIENTOS DE LA ZONA.
LOS HUERTOS DE «NORTH CASS COMUNITY GARDEN», SITUADOS EN TRES FINCAS ANTERIORMENTE EN RUINAS. ESTA EXPLOTACIÓN OFRECE MÁS DE 75 HUERTOS A LOS HABITANTES Y A LOS ESTABLECIMIENTOS DE LA ZONA.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CASA UNIFAMILIAR CON MÁS DE 23.000 PIES CUADRADOS EN WEST BLOOMFIELD, MICHIGAN (ALREDEDOR DE 25 MILLAS DESDE DETROIT).
CASA UNIFAMILIAR CON MÁS DE 23.000 PIES CUADRADOS EN WEST BLOOMFIELD, MICHIGAN (ALREDEDOR DE 25 MILLAS DESDE DETROIT).

 

 

 

 

 

 

 

 

LA "JAMES SCOTT MANSION", CONSTRUIDA EN DETROIT EN EL AÑO 1877 Y QUE HA SUFRIDO EL ABANDONO Y LA RUINA ESTRUCTURAL.
LA «JAMES SCOTT MANSION», CONSTRUIDA EN DETROIT EN EL AÑO 1877 Y QUE HA SUFRIDO EL ABANDONO Y LA RUINA ESTRUCTURAL.
LA MANZANA VACÍA QUE SE OBSERVA EN PRIMER PLANO FUE EN SU TIEMPO LA SEDE DE LA ESCUELA PRIMARIA "JOHN A. OWEN", RECIENTEMENTE DERRUIDA COMO PARTE DEL PROGRAMA DE LAS ESCUELAS PÚBLICAS DE DETROIT PARA DEMOLER ANTIGUOS COLEGIOS, QUE SE HABÍAN CONVERTIDO EN LUGRES INSEGUROS Y RUINOSOS.
LA MANZANA VACÍA QUE SE OBSERVA EN PRIMER PLANO FUE EN SU TIEMPO LA SEDE DE LA ESCUELA PRIMARIA «JOHN A. OWEN», RECIENTEMENTE DERRUIDA COMO PARTE DEL PROGRAMA DE LAS ESCUELAS PÚBLICAS DE DETROIT PARA DEMOLER ANTIGUOS COLEGIOS, QUE SE HABÍAN CONVERTIDO EN LUGRES INSEGUROS Y RUINOSOS.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

***

 

 

 

Alex S.Maclean y el renacimiento de las ciudades arruinadas (II).

1.-Vulnerando la regla de esta casa relativa a la exclusiva publicación de fotografías propias (con avisadas excepciones), vamos a incluir hoy un reportaje de Alex S. Maclean (con autorización del autor). Se trata de uno de sus últimos trabajos, “Detroit by Air”.

*

2.-El texto introductorio y la selección de fotografías fueron publicados en The New York Times.

He seleccionado este reportaje por su calidad y, además, porque incluso un carácter crítico como Maclean ve indicios serios y justificados de recuperación en este Detroit que se nos muestra como paradigma del desastre.

**

3.-Anoto seguidamente el enlace. En el artículo de mañana incluyo una traducción del artículo de Maclean y de los pies de foto (esto es, las ilustraciones que se hallan después de la explicación del autor).

………………………………………………»Detroit by Air«…………………………………………..

***

 

*

Alex S. Maclean y el renacimiento de las ciudades arruinadas (I)

…     1.-Alex S. Maclean publicó en español en el año 2003 un libro magnífico: La fotografía del territorio. En él se incluía en primer lugar una maravillosa selección de fotografías aéreas del paisaje norteamericano agrupadas en función de los temas tratados: tramas urbanas, el entorno construido por los indios nativos, agricultura, bosques, abandono, fronteras/límites, sprawl, contaminación…La cosa no acababa aquí porque el volumen (de la prestigiosa editorial Gustavo Gili) añadía un trabajo de James Corner sobre “El paisaje norteamericano desde el aire” y otro de Jean-Marc Besse sobre “Geografías aéreas”. Como guinda, una entrevista de Gilles A. Tibergien al autor.

No voy a comentar ahora el libro, porque es uno de mis manuales de cabecera. Lo visito frecuentemente y sé que en este cuaderno aparecerán a menudo varias citas o reflexiones nacidas a su amparo.

*

2.-En la entrevista aparece una referencia preciosa a John Brinckerhoff Jackson, ya que Maclean le conoció y asistió a sus clases. Llevo ya varios días con la lectura del libro de Jackson Discovering the Vernacular Landscape y, como ya me habían avisado, es un autor interesantísimo, que mira el territorio desde su impresionante bagaje cultural, desde la práctica realista de sus viajes en moto y desde su humor y falta de prejuicios. Su estima por el paisaje elaborado por los seres humanos le llevó en ocasiones a fuertes controversias con varias figuras del movimiento ecologista y ambientalista norteamericano.

**

3.-El problema de Maclean es, a veces, su innata capacidad estética. Aunque quiere denunciar, todo lo trastoca en belleza a través de sus fotografías. Desmiente constantemente el aviso de Le Corbusier (transcrito en la p. 363 del libro citado en el primer párrafo):

Deseamos cambiar algo del mundo presente. Porque la vista aérea nos ha brindado el espectáculo de nuestras ciudades y del país que las rodea y ese espectáculo es indigno […]¡El avión acusaAcusa a la ciudad! Acusa a los que dirigen la ciudad.”

***

Acte final de graduació de “Ciència i Tecnologia dels Aliments”

    1.-Ubi societas, ibi ius. Un dels avantatges de fer classes sobre matèries legals és que un pot passejar pels mons més diversos: entre estudiants de medi ambient, d’Economia, de Lletres, de Geografia o , com m’ha passat darrerament, d’estudis sobre alimentació (el nom acadèmic és “Ciència i Tecnologia dels Aliments”). De fet, això també li passa als advocats, que viuen sovint en contacte amb variades personalitats i entorns.

*

 …      2.-Ahir vaig tenir el plaer d’assistir a l’acte de graduació de la promoció 2011-2015 de Ciència i Tecnologia dels Aliments a la UAB. Un lloc on sempre m’he sentit molt ben tractat, gràcies a l’amabilitat de la Degana Reyes Pla, de la incansable coordinadora Manuela Hernández i d’un bon grapat de professors: la Bibiana Juan, en Balagué, el company Rodríguez Jerez –que ja coneixia-, etc.

**

 …      3.-Normalment, un procura mantenir un tracte respectuós i cordial amb els alumnes (encara que potser no sempre ho aconsegueix). Ara bé, he d’anotar que aquest curs ha estat especialment atractiu ja que, de fet, només vaig fer cinc o sis sessions d’introducció a la legislació alimentària, però això ha estat suficient per a conèixer un bon grapat de joves actius i entusiasmats. Podria citar molts noms, però prefereixo no fer-ho per a no deixar-me ningú (per un criteri purament institucional, hauria de referir-me als delegats Esher Górriz i Eduard Grau). Ara aquest món, tal com és, és el seu patrimoni.

Deixo aquí algunes fotografies de l’acte.

Discurs de la professora Ferragut i del professor Rodríguez Jerez.
Discurs de la professora Ferragut i del professor Rodríguez Jerez.

 

 

 

 

 

 

 

 

CIMG1049

 

 

 

 

 

 

 

Imatge del moment del jurament col·lectiu.
Imatge del moment del jurament col·lectiu.

 

 

 

 

 

 

 

 

Regraciament i discurs final de Clara Navarro i Anira Ruiz.
Regraciament i discurs final de Clara Navarro i Anira Ruiz.

 

 

 

 

 

 

 

 

Clausura de l'acte.

 

Clausura de l'acte.
Clausura de l’acte.

 

 

 

 

 

 

 

 

CIMG1058

 

 

 

 

 

 

 

***

 

 

 

 

 

 

 

 

Discu

Notas docentes para la sesión en el curso de acceso a la Abogacía.

…         1.-Se atribuye al maestro Garrigues –fundador del reputado despacho- una frase que me ha acompañado desde hace muchos años: “Los abogados no ganamos casos, sino que obtenemos sentencias favorables”.  Es decir,  la brillante construcción técnica del letrado no gana nada, pero el azar se confabula para obtener una victoria, que es lo que cuenta.

  …       Los abogados saben perfectamente que una infinidad de factores –personalidad del juez, situación gestora del juzgado o de la Autoridad que resuelve, momento socio-político,etc.- están constriñendo las posibilidades de éxito de su razonamiento. Por otra parte, a menudo una excelsa argumentación material queda sin efecto por culpa de algún detalle formal, alguna minucia del procedimiento (a todo el mundo le ha pasado).

*

 …        2.-Sin embargo, es verdad que debemos poner en sordina la frase comentada y aprovecharla –principalmente- para ser humildes. Vayamos, pues, con la clase del grupo B  del posgrado en litigación y formación de Abogados. Utilizaremos para ello los materiales del Grupo A:

   Notas para unas clases en el curso de acceso a la profesión de Abogado (I)

Notas para unas clases en el curso de acceso a la profesión de Abogado (II)

   Notas para unas clases en el curso de acceso a la profesión de Abogado (III)

  Notas para unas clases en el curso de acceso a la profesión de Abogado (y IV).

.-Igualmente, también puede ser útil la siguiente entrada:

Curso de postgrado de abogacía.Últimas reflexiones.

**

   3.-Del mismo modo, recuperamos algunos materiales de anteriores ediciones (véase aquí) , dado el interés que puede tener, principalmente,  la jurisprudencia citada.

***

 

 

Dret de tempteig de l’Administració i mala consciència (i II)

 …        1.-L’estrella del Decret-Llei 1/2015 és el dret de tempteig i retracte atorgat sobre aquests immobles a l’Administració de la Generalitat. És una facultat que, en altres supòsits legals, les lleis també atribueixen a les Administracions Públiques. Però, com veurem tot seguit, en realitat estem davant una autèntica novetat.

*

 …        2.-La figura introduïda recorda molt el droit de préemption regulat a França a l’àmbit urbanístic i que opera sobre certes àrees urbanes o urbanitzables prèviament delimitades per determinats instruments urbanístics. També, com en el cas francès, els seus objectius es dirigeixen a l’adquisició de béns i al control dels moviments del mercat immobiliari.

Ara bé, en aquest cas s’han aplicat els immobles “maleïtsles disposicions previstes per a l’exercici del dret legal de tanteig sobre habitatges de protecció oficial (encara que són dos règims legals que no tenen absolutament res a veure).

**

…         3.-Els requisits que han d’acomplir els habitatges afectats són tres:

-Han estat adquirits en procés d’execució hipotecària o mitjançant compensació o pagament de deute amb garantia hipotecària.

-Estan situats en “àrees de demanda residencial forta i acreditada”.

-Han estat adquirits després de l’entrada en vigor de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.

Encara que alguna autoritzada opinió ja s’ha manifestat favorable al plantejament del Decret (v. al respecte l’interessant bloc de l’advocada i professora Elisabet Planas), el Decret-Llei planteja alguns problemes de fons. En primer lloc, de caràcter competencial, ja que podria afectar la competència estatal en legislació processal i civil (arts. 149.1.6 i 149.1.8 CE) i en les bases de l’ordenació del crèdit i de la banca (art. 149.1.11 CE). En aquest darrer punt, caldrà tenir en compte la recent sentència del TC sobre la Llei andalusa “anti-desnonaments”.

En segon lloc, sorgeix una reflexió sobre el principi d’igualtat: per què els titulars d’aquests immobles han de respectar el dret de tempteig i la resta no? Si el justificant és la manca d’habitatge social (o una necessitat de controlar transmissions especulatives) no s’entén per què els altres venedors –d’immobles no maleïts- no queden obligats a comunicar la seva intenció de venda a l’Administració. La justificació s’intueix, però –ara per ara- no té fonament jurídic.

CIMG0877

 

 

 

 

 

 

 

***

 

 

 

Dret de tempteig de l’Administració i mala consciència (I)

1.-Curiosa excrecència de les respostes jurídiques davant la  crisi econòmica és el recent Decret-Llei 1/2015, de 24 de març, de Catalunya, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària. El seu contingut afecta només aquests concrets immobles: els adquirits en un procés d’execució hipotecària o mitjançant compensació o pagament de deute amb garantia hipotecària.

*

 2.-Avís previ: aquests immobles van arribar a aquesta situació per procediments legals i no mereixen, d’entrada, un tractament jurídic diferent als habitatges que van ser adquirits per altres mitjans (compravenda, cessió gratuïta, adjudicació concursal, adquisició mortis causa, etc.). No obstant, com les coses i els animales que es condemnaven a L’Edat Mitjana, han estat maleïts per la norma que comentem a causa d’una fangosa mescla de mala consciència i oportunisme.

**

3.-El Decret-Llei regula de manera específica per a aquests immobles tres institucions que, amb perfils similars, ja eren a la vigent Llei de l’Habitatge amb perfils diferents. En síntesi, es preveu:

  a)L’atribució a l’Administració Pública de drets de tanteig i retracte sobre aquests habitatges.

…   b)La instauració d’un règim especial en matèria d’obres necessàries per al compliment dels requisits d’habitabilitat. En concret, s’articulen:

…   ………-Un règim sancionador més dur en cas de no realització de les obres.

………..-Un mecanisme d’execució forçosa de les obre mencionades que inclou la possible expropiació temporal de l’usdefruit.

***Examinarem demà els sortints més cridaners d’aquesta regulaó.

***

 

 

 

 

Inconstitucionalidad parcial de la ley andaluza de la vivienda.

1.-Una sentencia esperable.

*

2.-Aunque hay que analizarla con profundidad, constituye un aviso para los legisladores autonómicos el blindaje estatal de la regulación de la SAREB y de los inmuebles a ella adscritos, así como de las directrices sobre la tutela de los deudores hipotecarios (art. 149.1.13 CE).

**

3.-Ello va a plantear dudas de inconstitucionalidad respecto al reciente Decreto Ley catalán 1/2015, de 24 de marzo, de medidas extraordinarias y urgentes para la movilización de las viviendas provinientes de procesos de ejecución hipotecaria (que examinaremos mañana).

***

Marçal Tarragó, in memoriam.

 

…        1.-La Vanguardia publicaba el 20 de mayo la noticia de la muerte de Marçal Tarragó Balagué. Dos destellos me vienen súbitamente a la memoria. En primer lugar, el PECAB de Barcelona (Pla especial de l’equipament alimentari), una norma pionera y fundamental para configurar la vida comercial de la ciudad. Tarragó intervino en su redacción y también en revisiones posteriores.

*

…   2.-En segundo lugar, su papel como fundador y activo miembro del CEUMT (Centre d’Estudis Urbanístics, Municipals i Territorials). Hojeo ahora aquel Manual de formación municipal, en el que había colaborado Tarragó,  que estuvo en muchísimas mesas de los concejales de los primeros Ayuntamientos democráticos.  Vendrían luego innumerables escritos y trabajos sobre el urbanismo comercial, especialidad en la cual era el primer espada.

**

…   3.-Se ha hablado mucho sobre el altísimo nivel de los arquitectos catalanes en estos últimos veinte o treinta años. Pero  algún día habrá que escribir también la historia de varias generaciones de urbanistas que, sin renunciar al escrito teórico o a la intervención académica, han combatido en la primera línea de la rica e imprevisible práctica territorial. Me vienen ahora a la memoria el arquitecto J.Antoni Solans y el ingeniero Albert Serratosa en el ámbito de la planificación, el maestro Jordi Borja –cuya acción y pensamiento han sido semilla para infinidad de especialistas y profesionales-, Enric Argullol y Carles Pareja en el campo del Derecho o, más joven, Oriol Nel·lo  desde la Geografía. No faltará en este listado a vuelapluma el recuerdo de Marçal Tarragó.

***