Poden associar-se dos o més municipis per a prestar el servei de policia local?

1.- La Llei Orgànica 16/2007, complementària de la «Ley para el desarrollo sostenible del medio rural», va modificar la Llei Orgànica 2/1986, de Forces i Cossos de Seguretat i va permetre la prestació de serveis de policia local de forma associada entre dos o més municipis limítrofes. Per tant, la resposta a la pregunta que plantegem a la capçalera ha de ser afirmativa.

2.- L’Ordre Ministerial INT/2944/2010, de 10 de novembre, ha concretat els requisits per a fer efectiva aquesta associació. Entre ells, podem assenyalar:

– Que la suma de les poblacions dels municipis associats no superi els 40.000 habitants.

– Que se subscrigui un acord de col·laboració, que pot preveure una vigència indefinida o un caràcter temporal o estacional de l’associació.

– Que els municipis assumeixin els costos derivats de l’associació.

3.- Especial interès té la tutela específica sobre els ens locals que es concreta en una autorització de l’acord de col·laboració per part de la Secretaria d’Estat de Seguretat del Ministeri de l’Interior o de la Comunitat Autònoma (aquest darrer és el cas de Catalunya). La matèria regulada per aquesta Ordre pot tenir un efecte important, tenint en compte que la seguretat en els petits municipis és una qüestió d’actualitat.

REDUCCIÓ DEL TERMINI DE MANDAT EN ELS FUTURS MEMBRES DEL TC

1.-Una de les qüestions que més polèmica ha generat darrerament a Espanya ha estat el retard en la provisió dels membres vacants del Tribunal Constitucional. Sembla que la qüestió està en vies de resolució però, mentrestant, el legislador ja ha previst que els nous membres del Tribunal Constitucional entraran amb un mandat de temps reduït.

2.- La modificació s’ha realitzat amb un altre exemple de mala tècnica legislativa, ja que en una mateixa Llei Orgànica s’han reformat dues lleis orgàniques precedents en dues matèries que no tenen una relació directa. En concret, es tracta de la “Ley Orgànica 8/2010, de 4 de noviembre, de reforma de la Ley Orgànica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General, y de la Ley Orgànica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional”.

3.- El nou article 16.5 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional disposa el següent:

“5. Las vacantes producidas pos causas distintas a la expiración del periodo para el que se hicieron los nombramientos serán cubiertas con arreglo al mismo procedimiento utilizado para la designación del Magistrado que hubiese causado vacante y por el tiempo que a éste restase. SI HUBIESE RETRASO EN LA RENOVACIÓN POR TERCIOS DE LOS MAGISTRADOS, A LOS NUEVOS QUE FUESEN DESIGNADOS SE LES RESTARÁ DEL MANDATO EL TIEMPO DE RETRASO EN LA RENOVACIÓN.”

APROVACIÓ DE LA LLEI CATALANA 33/2010, DE POLÍTIQUES DE JOVENTUT.

1.-La Llei es resumeix en un article (el 50): el finançament de les polítiques locals de joventut correspon als governs locals, excepte que connectin amb els criteris del Pla Nacional de Joventut de Catalunya (que aprova el Govern de la Generalitat).

Atenció: ja s’admet que, al costat de les partides pressupostàries públiques puguin existir LES APORTACIONS DELS USUARIS DELS INSTRUMENTS D’EXECUCIÓ DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT (amb els supòsits i requisits establerts per les lleis, segons precisa l’art. 46).

2.-A banda d’això, és una norma massa llarga i plena de retòrica (per cert, el concepte administratiu de jove va dels setze als vint-i-nou anys).

3.-El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) es configura com a entitat de Dret Públic amb personalitat jurídica pròpia i regit per la seva Llei específica. Però hi haurà, també, un Consell Rector del Pla Nacional, que s’encarrega de proposar el Pla al Govern i en el qual s’integren l’Administració de la Generalitat, les entitats municipalistes i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.

A més, les administracions han de fomentar la creació de CONSELLS LOCALS DE JOVENTUT. A imitació dels seus germans grans del CNJC, han estat definits com a “entitats independents de l’Administració pública que coordinen el teixit associatiu juvenil del municipi, representen a les organitzacions juvenils del municipi i dialoguen amb els poders públics” (art. 39 c)). I reben subvencions, és clar, que la independència no s’ha d’entendre tan rígidament.

RECAPITULACIÓ.DOCUMENTACIÓ D’ACTUALITZACIÓ LLIURADA (ANY 2010)

1.- Rellancem avui, d’una manera estable, aquest blog d’actualitat jurídica dedicat principalment al Dret públic. El seu origen és el seminari d’actualització per a electes locals desenvolupat per la Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals, per l’Associació Catalana de Municipis i per la Universitat Autònoma de Barcelona.

2.-Incloguem avui, com a annexos, els llistats d’actualització legislativa lliurats aquest any, de 19 de març, 14 de maig, 9 de juliol i 17 de setembre.

3.- Pel que fa a la primera sessió -sense documentació electrònica- cal destacar la Llei Estatal 17/2009, de 23 de novembre, «sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio».

AMENOS.ACM.ACTUALITZACIÓ.19.2.2010.AMENOS.ACM.ACTUALITAT LEGISLATIVA.14 MAIG 2010.AMENOS.ACM.ACTUALITAT LEGISLATIVA.9 JULIOL 2010AMENÓS.ACM.ACTUALITAT LEGISLATIVA 17 SETEMBRE2010

PRESENTACIÓ

1.-El nostre objectiu central consisteix en informar de les principals novetats jurídiques als electes locals (sobretot, en matèria de Dret Públic i Dret Local). Ara bé, de vegades introduirem reflexions més generals sobre l’evolució política i normativa de l’ordenament, així com algunes sentències rellevants.

2.-Procurarem ser sintètics i clars en la nostra exposició. Evidentment, estarem encantats de que contribuïu amb els vostres comentaris, sol•licituds i suggeriments. Us demanem disculpes pels errors, que potser es produiran sovint els primers dies.

3.-El blog està elaborat per:
-Dr. Joan Amenós Álamo, profesor titular de Dret Administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona.
-Albert Perona Caravantes, estudiant de Dret.