Categoría: Ports i costes.

Regles per a afavorir la lliure concurrència en la prestació de serveis portuaris (i III))

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

*

…1.-No us empipeu. Sé que hauria d’esmicolar el següent precepte. Es tracta del núm. 1 de l’art. 111, relatiu a l’acord de limitació del nombre de prestadors. Crida l’atenció la seva puntimirada redacció (les negretes són nostres):

.

 

“1. La Autoridad Portuaria, de oficio, podrá limitar en cada puerto el número máximo de posibles prestadores de un servicio portuario, atendiendo únicamente a razones de disponibilidad de espacios, de capacidad de las instalaciones, de seguridad, de normas medioambientales o por otras razones objetivas relacionadas con las condiciones de competencia y, en todos los supuestos, debidamente motivadas. La motivación deberá incluir la identificación clara de la restricción de la competencia en cuestión, la justificación de la necesidad del establecimiento de la restricción con arreglo al interés público y la acreditación de que no resulta posible acudir a alternativas viables que sean menos restrictivas de la competencia para conseguir el mismo fin de interés público. En los servicios al pasaje y de manipulación de mercancías, las anteriores limitaciones podrán aplicarse por tipo de tráfico o de mercancía. La determinación del número de prestadores deberá obligatoriamente realizarse considerando el mayor número posible de prestadores que permitan las circunstancias concurrentes.”

 

—

 

…2.-Aquests acords de limitació han de publicar-se al BOE i inclouen la determinació del nombre màxim de prestadors. Són adoptats pel Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària, prèvia consulta al Comitè de Serveis Portuaris i informe de Ports de l’Estat (art. 111.2).

 

—

 

…3.-El mateix art. 111 estableix altres cauteles –possible revisió temporal de l’acord, articulació del concurs d’atorgament de llicències, etc.- i acaba, fins i tot, amb el manament (o prec, perquè no serà fàcil acomplir-ho) de que, si us plau, deixin espai per a nous prestadors i no diguin “que no tenen lloc”:

.

“Con el objeto de evitar la limitación del número de prestadores de servicios por razones de disponibilidad de espacios, en las Ordenanzas del Puerto deberá asignarse espacio o capacidad de infraestructura para que puedan operar prestadores de servicios portuarios que no dispongan de concesión o autorización.”

 

*Foto: Alex S.Maclean. Along the shore. Clark Gallery, Lincoln, Massachussets. Ús públic.

 

 

 

Regles per a afavorir la lliure concurrència en la prestació de serveis portuaris (II))

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Partint de les premisses ahir indicades, el Text Refós de la Llei de Ports de l’Estat i de la Marina Mercant estableix que el règim ordinari per a la prestació dels serveis portuaris es basa en l’obtenció de la pertinent llicència, atorgada per l’Administració Portuària.

 

A més, especifica que “la licencia no otorgará el derecho a prestar el servicio en exclusiva” (art. 169.2).

 

—

 

2.-Són diverses les regles establertes per la Llei per a evitar la consolidació de monopolis. Per exemple:

 

-La llicència s’assigna amb caràcter reglat. No obstant, quan estigui limitat el nombre de prestadors, les llicències es concedeixen per concurs.

 

-Les llicències tenen caràcter específic i, per tant, s’atorguen per a cadascú dels serveis portuaris individualitzats (encara que hi ha excepcions).

 

-L’Autoritat Portuària pot assumir excepcionalment la prestació directa o indirecta d’un servei quan, per absència o insuficiència de la iniciativa privada, calgui garantir una adequada cobertura de les necessitats que es generen.

 

—

 

3.-A més, la llicència incorpora obligacions de servei públic. Per exemple, cobertura universal i obligació d’atendre qualsevol demanda raonable en condicions no discriminatòries; continuïtat i regularitat dels serveis (amb possibles serveis mínims de caràcter obligatori; “sometimiento a la potestad tarifaria de la Autoridad Portuaria, cuando proceda, en la condiciones establecidas en la prescripciones particulares por las que se rige el título habilitante” (art. 110, apartat e)), etc.

 

Examinarem demà, per a concloure aquesta entrada, el rellevant acord de limitació del nombre de prestadors.

Regles per a afavorir la lliure concurrència en la prestació de serveis portuaris (I)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

 

1.-Un port implica, des de punt de vista legal, la concentració de dos tipus de serveis:

 

-Els serveis generals.

-Els serveis portuaris.

 

Els serveis generals són prestats per l’Autoritat Portuària, però poden assignar-se a tercers ( per via concessional) quan no es posi en risc la seguretat o no impliquin exercici d’autoritat.

 

Dins la llista d’aquests serveis, podem citar, entre d’altres, els següents:

 

–Ordenació, coordinació i control del trànsit portuari marítim i terrestre.

–Senyalització, abalisament i altres ajudes a la navegació.

–Policia de les zones comuns.

–Enllumenat de les zones comuns.

–Neteja habitual de les zones comuns de terra i d’aigua (amb algunes excepcions).

-Prevenció i control d’emergències.

 

—

 

2.- Els serveis portuaris són activitats necessàries per a l’explotació del port i la Llei els determina de forma tancada. En concret, són els següents:

 

a)                  Serveis tècnico-nàutics:

1.-Serveis de practicatge.

2.-Serveis de remolc portuari.

3.-Serveis d’amarrament i desamarratge.

 

b)                  Serveis al passatge, cosa que inclou l’embarcament i el desembarcament de passatgers, la càrrega i descàrrega d’equipatges i la de vehicles en règim de passatge.

c)                  Serveis de recepció dels residus generats pels vaixells.

d)                 Servei de manipulació de mercaderies, que inclou la càrrega, estiba, descàrrega, desestiba, trànsit marítim i transbordament de mercaderies.

 

—

 

3.-Els serveis portuaris que hem enumerat al darrer llistat han de prestar-se, d’acord amb l’art.109.1 de la recent Llei de Ports, “por la iniciativa privada, rigiéndose por el principio de libre concurrència, con las excepciones establecidas por la ley”.

 

No obstant, a ningú se li escapa que aquest univers de salnitre i humitat atreu les pràctiques monopolístiques com el llum crida els mosquits. El mètode consisteix en la invocació del  monopoli “natural” o tècnic o la simple retenció fàctica (“aquesta cosa és nostra”).

 

La ruptura amb aquestes situacions sol donar lloc a intensos conflictes, potser no amb tant glamour com els de Marlon Brando a “Rebel·lió a bord”, però Déu n’hi do.

–